Viatge_Terres_Edom

ecordar al rei Jaume I la necessitat de tancar els barris jueus, fet
que demostra que aquesta disposició no s’havia complert del tot. A
partir d’aquell moment, però, augmentaria la pressió fiscal sobre
les aljames com també les proclames de l’Església contra els jueus.
Finalment, l’arribada dels ordes de predicadors que tenien
autorització per exhortar dins les sinagogues provocaria molts
aldarulls, sobretot a causa dels exaltats que acompanyaven els
frares. Assabentat d’aquests fets, el rei Pere III va ordenar als
veguers que prohibissin l’entrada de cristians a les sinagogues,
excepte tres o quatre «homes bons». També va demanar als
framenors que no intentessin convertir els jueus amb amenaces i
violència, sinó per mitjà de la persuasió. Als jueus, per la seva
part, se’ls va demanar que escoltessin les prèdiques i evitessin les
paraules ultratjants envers els frares i la fe cristiana.
Les conseqüències de la pesta negra
A mitjan segle XIV, la pesta negra s’escampava per tot Europa
deixant un rastre de milers de morts. A tot arreu es prenien
mesures per afrontar l’epidèmia. No obstant això, la pesta anava
avançant i ben aviat els jueus van ser considerats responsables de
l’epidèmia, sense parar esment en què dins dels calls la mortaldat
era també altíssima. Aquestes acusacions van provocar greus
esclats de violència que desembocarien en l’assalt dels calls, cas
de Barcelona, Cervera i Tàrrega. Això va obligar a Pere III a
demanar al Papa una declaració oficial en què es fes constar que
les calúmnies contra els jueus
eren infundades; Climent VI va
promulgar dues butlles en aquest
sentit.
Cap al final del segle XIV la situació
era crítica a causa de la davallada
econòmica, la inestabilitat social i
la crisi dels municipis. Corrien
temps en què qualsevol espurna
podia fer esclatar la violència, que
es dirigia molt especialment en
contra de les minories religioses. El
Carta d’expulsió dels jueus. Girona.
12