Viatge_Terres_Edom

Personatges destacats
El llegat cultural dels jueus catalans és molt important i moltes de les seves
produccions han arribat fins avui en dia. Els temes que van tractar són molt
variats: des de la poesia i narrativa als textos científics —matemàtiques,
medicina o geografia, entre d’altres—, filosòfics i religiosos. Esmentarem
alguns dels més destacats, amb la seguretat que la relació serà
incompleta. A banda de Mosse ben Nahman —Nahmànides— (p. 23) o Salomó
ben Adret (p. 9), Catalunya va ser bressol de jueus reconeguts avui
internacionalment. A continuació, un llistat dels més destacats.
Isaac ben Roven «el Barceloní» i Abraham bar Hiyya i Jaffudà ben
Barzilay van ser capdavanters en la utilització de la llengua hebrea com a
llengua culta.
Menahem ben Saruq, poeta i filòleg nascut a Tortosa, al segle X. És
l’autor del diccionari Mahberet, el primer tractament lèxic complet del
vocabulari bíblic en hebreu.
Seset Benvenist, metge i batlle del rei Alfons el Cast. Va escriure diversos
tractats de medicina.
Abraham ben Hasday, defensor de Maimònides. Autor d’El Príncep i el
Monjo, va destacar com a traductor de l’àrab.
Samuel Ha Sardí va escriure el Llibre de les Ofrenes, obra de jurisprudència
religiosa.
Hasday Cresques és l’autor de l’última gran obra de la filosofia jueva
medieval: Or Adonay.
Yosef ben Seset ibn Latimí (Lleida, s. XIII-XIV). Poeta. Se li atribueix una
singular poesia litúrgica en hebreu, escrita el 1308 i composta de mil
paraules que comencen totes per la lletra àlef.
Yonà ben Abraham Gerundí (Girona, s. XIII-Toledo, Castella, 1263).
Talmudista i moralista.
Yehudà ben Barzilay ha-Bargeloní (Barcelona?, s. XI-XII). Talmudista jueu.
Abenvenist, Vidal (Catalunya, s. XIII-XIV). Metge. Figura com a traductor de
les obres mèdiques estrangeres recomanades pel nou Estudi General de
Lleida, fundat el 1300 pel rei Jaume II.
Abraham ben David Caslarí ( ?, s. XIV-Besalú, 1377). Metge. Va escriure
sobre la pesta amb la finalitat pragmàtica d’intentar reduir-ne els estralls
que causava en aquell temps.
Bonastruc Desmaestre (Girona?, s. XIV-XV). Rabí de Girona. Va intervenir
activament en la controvèrsia de Tortosa. Té un escrit conservat en l’obra
Sébet Yëhudà, de Selomó ibn Verga.
Jucef Ravaya (Catalunya, s. XIII-Sicília, Itàlia, 1282). Funcionari al servei de
Pere III.
Azriel de Girona (s. XII-XIII). Cabalista i filòsof. Membre molt conegut del
cercle cabalístic de Girona, deixeble directe d’Isaac el Cec i professor de
Mosse ben Nahman. Coneixedor de varies llengües. D’entre la gran
quantitat dels seus escrits destaca Sa’ar ha-so’el, una exposició intel·ligible
de la teoria de les deu sefirot en forma de preguntes i respostes seguint les
regles de la lògica, com a iniciació per als principiants.
David Bonet Bonjorn de Barri (s. XIV). Científic i metge. Fill d’Ester Caravida
i David Bonjorn de Barri. Metge i astrònom de la cort de Pere el Cerimoniós.
Autor de les taules astronòmiques d’aquest rei, calculades per encàrrec del
sobirà, per a l’any 1361. Va viure a Girona i Perpinyà.
Mesullam ben Selomoh de Piera, també anomenat en Vides de Girona.
62