Viatge_Terres_Edom

omana, servia al mateix temps de defensa i vigilància del barri
jueu. S’hi comunicava mitjançant un pas elevat.
Notícies documentals i excavacions arqueològiques han aportat
algunes dades sobre el barri jueu barceloní i la seva evolució, des
de la ciutat romana fins als nostres dies. Sota l’actual Palau de la
Generalitat es van descobrir unes restes identificades en un
primer moment com el mur de tancament del call, informació que
ha estat desmentida. En aquest espai hi havia un carreró sense
sortida on s’ubicava la Sinagoga Poca, i a l’altre extrem, tocant al
carrer de Sant Honorat, la Font del Call. En aquest mateix carrer
de Sant Honorat, en unes excavacions recents s’han trobat
fonaments d’edificis i unes grans sitges.
A l’interior de l’illa entre els carrers de Sant Domènec, placeta de
Manel Ribé, Arc de Sant Ramon del Call i Marlet, hi havia la
Sinagoga Major i les seves dependències. Tenia tres entrades, una
pel carrer de Sant Domènec, l’altra per l’Arc de Sant Ramon del
Call —per un carreró ara desaparegut— i la tercera pel carrer de
Marlet, on hi havia l’entrada de l’àmbit destinat a les dones. En el
carrer de Marlet, una làpida amb caràcters hebreus, recorda que
allà havia existit un heqdés —edifici destinat a hospital, escola
i lloc d’acollida—, fundat per Samuel Ha-Sardí a mitjan segle XIII.
Al final del carrer de l’Arc de Sant Ramon del Call, en l’última
giragonsa, hi havia la sinagoga d’en Massot Evangena. També hi ha
notícia d’una sinagoga dels Francesos, la ubicació de la qual no
s’ha pogut determinar amb exactitud.
Altres equipaments de l’interior del barri coneguts gràcies a la
documentació són la carnisseria, al carrer de Sant Domènec, i la
peixateria, al de la Fruita. El forn, regalia, estava en una placeta
sota el Castell Nou i pertanyia a la família Grony. No es té notícia de
cap micvé, però se sap que una de les dependències dels Banys
Nous estava destinada a aquest servei. Els Banys Nous, equidistants
dels dos calls, van ser creats l’any 1160 per l’alfaquí Abraham
Bonastruc, associat al comte Ramon Berenguer. Eren una regalia i
anaven a terços en els
beneficis. A finals del segle
XII, els hereus de l’alfaquí
els van vendre a Guillem
Durfort. Van continuar en
ús fins al segle XVI.
La ciutat de Barcelona vista des de
Montjuic, antic cementiri jueu. S. XVI.
34