Viatge_Terres_Edom

La Catalunya Jueva
Presentació. La Catalunya Jueva.
Viatge per les terres d’Edom
Amb aquestes línies tinc el plaer de presentar la guia de La
Catalunya Jueva, que constitueix el quart lliurament de la col·lecció
Guies Turístiques de Catalunya que la Direcció General de Turisme
ha endegat en la present legislatura, amb l’objectiu de posar a
l’abast dels turistes els elements més destacats del patrimoni
històric i cultural català. No és aquesta, però, una guia turística
més, sinó que dóna fe i esdevé una acta de reconeixement del que
ha representat el llegat jueu a Catalunya.
Vivim en una terra de pas, amb profusió de camins i rutes
històriques que han esdevingut lloc de pas i cruïlla de civilitzacions
que atorgaren riquesa i diversitat a la història catalana. A aquesta
riquesa també contribuïren les comunitats jueves, que varen
compartir amb el món cristià medieval anhels, esperances, fortuna
i entorn. Són moltes les coses que s’han escrit sobre les comunitats
jueves catalanes i cada cop és més intensa la recerca i més rigorós
l’estudi d’aquesta parcel·la del nostre passat.
A data d’avui hi ha documentada la presència jueva en més d’una
seixantena de ciutats i viles del país, tan de la Catalunya Vella, amb
els grans calls de Barcelona i Girona, que conserven un llegat de
primer nivell, com a la Catalunya Nova, amb l’existència de calls
destacats a Tarragona, Lleida i Tortosa. L’herència jueva també ha
quedat fixada en la toponímia a través, per exemple, de llocs tan
emblemàtics com els Montjuïc de Girona i de Barcelona —nom que
literalment significa muntanya de jueus—. Però el llegat jueu no se
circumscriu només a un patrimoni material, sinó que destaca,
sobretot, per la seva importància cultural en un doble sentit. D’una
banda per la pròpia història cultural catalana, amb l’obra de metges
de l’escola hebrea dels calls de Lleida i Besalú, que serviren a la
corona d’Aragó i el Casal de Barcelona, com també per la nòmina de
traductors de textos àrabs d’Avicenna, Galè o Hipòcrates, entre
altres obres de savis i pensadors jueus. I d’una altra banda, des del
punt de vista de la pròpia cultura hebrea, amb la influència de savis
i filòsofs del call gironí com Mosse ben Nahman —o Nahmànides—,
que encapçalà els corrents místics lligats a la càbala, que tanta
influència tingueren en el pensament hebreu. L’obra d’aquests savis
5