Viatge_Terres_Edom

La Catalunya Jueva
Viatge al migjorn català: El quart itinerari
proposat arrenca de Tarragona i arriba
fins a Tortosa. La ruta permet conèixer
des de la grandesa patrimonial de la
Tarraco romana (declarada patrimoni
mundial per la Unesco), fins les modernes
instal·lacions de les bodegues de Capçanes
(Priorat), on s’elabora vi caixer, per acabar
a Tortosa, la ciutat catalana de les tres
cultures situada a la riba de l’Ebre.
Bastió d’una fortalesa. Talmud de J. És evident que en els quatre recorreguts
Assafarti de Cervera, de l’any 1299. proposats no consten totes les poblacions
catalanes que durant l’edat mitjana van
allotjar una comunitat jueva. Cal dir, en aquest sentit, que en
el moment d’organitzar les rutes anteriors no només s’ha tingut
en compte el patrimoni visible i visitable, sinó que també s’ha
considerat l’esforç que fan les administracions locals de cara a la
salvaguarda i divulgació del llegat jueu. És per això que aquesta
guia i cadascuna de les seves rutes queda oberta a la incorporació
de nous indrets a mesura que es vagi coneixent i divulgant el
patrimoni material i immaterial vinculat al llegat jueu.
El poble jueu i Catalunya
L’historiador Yom Tov Assis escriu:
«Com qualsevol altra comunitat jueva medieval, els jueus de Catalunya
vivien d’acord amb les seves lleis i els seus costums, estudiaven els
textos jueus clàssics, deien en hebreu les pregàries tradicionals,
consumien els aliments que el seu ritual els permetia i gaudien de
l’autonomia que els havia estat concedida pels governants. La comunitat
jueva medieval a Catalunya era una “pàtria en miniatura”, de la mateixa
manera que també ho eren altres comunitats en les quals els jueus
havien mantingut la seva identitat distintiva, tot integrant al mateix
temps alguns components de l’estil de vida i la cultura de l’entorn no
jueu on habitaven.»
Les condicions imperants a Catalunya van permetre que els jueus del
país desenvolupessin un sistema de govern molt avançat, una cultura
jueva molt rica i una vida religiosa i intel·lectual sofisticada. La llista de
savis jueus catalans dels segles XIII i XIV i l’impressionant corpus literari
que van produir són la prova més eloqüent que aquella comunitat va
assolir el punt àlgid de la creativitat jueva a l’edat mitjana.
19