Viatge_Terres_Edom

La Catalunya Jueva
Gastronomia
El menjar caixer —apte— designa el conjunt de lleis i normes dietètiques
sobre els aliments considerats purs i que es poden consumir segons la llei
mosaica i la manera de preparar-los. Els preceptes que s’ocupen de la
caixrut poden ser positius, és a dir, obligacions o manaments, o negatius,
les prohibicions. Podem classificar-los en les cinc categories següents:
• Les lleis que determinen els aliments prohibits i permesos.
• Les que s’ocupen del sacrifici d’animals.
• Les que fan referència a la prohibició de barrejar carn i làctics.
• Les pròpies de la festa de la Pasqua jueva (Pesah).
• Les relatives al vi.
Entre els aliments permesos hi ha la carn de tots els mamífers que
remuguen i tenen la peülla partida, però no el camell, el conill, la
llebre o el porc (Levític 11:2-8), els peixos amb aletes i escata. Pel que
fa a les aus, es pot menjar força varietat, excepte les rapinyaires. El
Levític assenyala expressament una vintena d’aus no comestibles.
També estan prohibits els rèptils i els insectes, així com la barreja de
carn i llet. La prohibició de barrejar aquests dos productes ve de la
prescripció bíblica i habitualment s’interpreta no només en el sentit
de cuinar els ingredients junts sinó també de barrejar-los en un mateix
àpat. El vi, per la seva banda, ha de ser «juïc».
La resta d’aliments no presenta impediments. El pa consumit per
Pasqua, però, ha de ser cuit sense llevat; el pa es portava al forn
públic i per distingir-lo del matzot, pastat a les llars, era senyalat amb
una marca o un segell.
Però, què menjaven els jueus en els segles XIII i XIV? No es conserven
receptes jueves d’aquests segles, però sí de cristianes, cas de les
receptes del Sent Soví o del Mestre de Coc, que permeten fer una
primera aproximació: llegums secs, fruita fresca, seca o confitada;
formatges i dolços; peixos frescos de mar i de riu; peix sec o en
salmorra; carn variada, aus i caça; menjars rostits, a l’ast, amb salses;
herbes aromàtiques; espècies, etc. Tot plegat recorda, dit en termes
actuals, «la dieta mediterrània i de mercat». Cal recordar que alguns
productes bàsics actualmente —com el tomàquet, el pebrot i la
patata— provenen d’Amèrica i no es coneixien en època medieval.
XIX, en el curs de l’ampliació de la via fèrria de França. Les peces
trobades s’exposen al Museu d’Història dels Jueus, que conté la
col·lecció lapidària hebrea més important de la Península. La
major part de peces prové de l’antic cementiri gironí.
25