Viatge_Terres_Edom

La Catalunya Jueva
La presència jueva a Catalunya
Representació de la celebració de la Pasqua jueva. Còdex hebreu medieval
d’origen català o valencià.
Catalunya ha estat sempre terra d’acollida. Després de l’any 70 de
la nostra era, quan els jueus van iniciar la diàspora que els havia de
dispersar per tota la Mediterrània, de ben segur que alguns d’ells
ja es van establir a les nostres terres, fins i tot abans que sorgissin
les primeres comunitats cristianes. Cal suposar que ja hi eren quan
Catalunya tot just naixia, malgrat que la manca de documentació
impedeix fixar una data exacta d’arribada. Es té notícia que
durant el segle IX els jueus ja s’havien establert a Barcelona i
Girona. També s’han trobat vestigis arqueològics a Tarragona
i Tortosa que permeten remuntar la seva presència a l’època
visigòtica. Però cal arribar als segles XI i XII per tenir dades concretes
de l’existència de jueus en territori català. Es tracta del cànon X
del concili de Girona, celebrat l’any 1078, i del primitiu text dels
Usatges, del segle XI, que confirmen que a les principals ciutats i
viles del país ja hi havia carrers habitats per jueus.
Del segle XI en endavant les notícies sobre les comunitats jueves
són ja molt abundants. En uns casos es tracta de comunitats
estables, anomenades aljames, i en altres, de petits grups familiars
que s’expandeixen per viles i ciutats. L’esclat de la presència
hebrea arreu del país arribaria al segle XIII i s’estendria fins a la
primera meitat del segle següent, període que es pot considerar
d’esplendor absoluta pel que fa a la cultura hebraica a Catalunya.
La davallada de la comunitat jueva s’inicia amb l’arribada de la
plaga de la pesta negra, l’any 1348. Són temps en què es
culpabilitza els jueus de tots els mals, fet que desemboca en els
avalots del 1391, que comporten la fi de molts calls catalans. Les
7