Viatge_Terres_Edom

jueus gironins va fer que Girona fos coneguda com «ciutat mare
d’Israel». Finalment, la guia dóna a conèixer la significació que
tingueren les disputes de Barcelona, presidida pel propi rei Jaume I
(1263), i de Tortosa (1415), dirigida pel papa Benet XIII (el conegut
papa Luna), que foren el preludi del tristíssim decret d’expulsió del
1492. Cinc segles més tard d’aquell decret, és obligat recuperar
aquells camins de la història, donar-los a conèixer i difondre’n el
llegat a través de guies com aquesta, que no només va dirigida al
turista jueu interessat en el coneixement de les seves arrels i
herència cultural, sinó que també va dirigida al turista català que
vol conèixer aspectes de la nostra història que massa sovint han
estat amagats o menystinguts. Aquesta guia neix, doncs, del desig
de compartir i donar a conèixer les rutes i els camins físics i
intel·lectuals que van recórrer els jueus catalans fins a la seva
expulsió l’any 1492. La guia posa a l’abast del turista l’herència
jueva de Catalunya mitjançant quatre rutes que recorren tot el
país de llevant a ponent i descriuen els aspectes més destacats de
la història de la presència jueva. Els vestigis d’aquesta presència
esdevenen un patrimoni modest pel que fa a monuments i restes
materials, però molt poderós quant a vestigis immaterials i llegat
intel·lectual. Però la guia no se circumscriu només al passat
medieval, sinó que també informa de la contemporaneïtat, i dóna
a conèixer des del monument en memòria de Walter Benjamin, el
gran filòsof, a Portbou, fins a la cooperativa de Capçanes on
s’elabora vi caixer, o sigui vi apte per al consum dels jueus.
Voldria acabar aquesta presentació fent referència al títol d’aquesta
guia: La Catalunya Jueva. Viatge per les terres d’Edom. En
llenguatge bíblic es correspon amb el reialme històric d’Edom, situat
al sud d’Israel, que el Talmud i molts pensadors jueus aplicaren
després a l’imperi Romà i a la Roma cristiana. I més endavant, per
extensió, als països cristians i, amb ells als reialmes cristians
medievals del nord de la península Ibèrica com ara Aragó i Navarra,
que esdevindrien per als jueus «regnes de les terres d’Edom». El
nom de Sefarad no es va estendre al conjunt de la península Ibèrica
fins molt més tard, durant els segles XVI i XVII. És per això que molts
investigadors han escrit que resulta un anacronisme aplicar el nom
de Sefarad a Catalunya quan es parla de l’època medieval, com és
el cas. Us convido, doncs, a fer un viatge per les «terres d’Edom».
A conèixer el llegat jueu que podem trobar arreu de Catalunya.
Josep Huguet
Conseller d’Innovació, Universitats i Empresa
6