Viatge_Terres_Edom

comunitats que posteriorment es van refer mai més no tornarien a
assolir l’estat de benestar anterior. Finalment, la controvèrsia de
Tortosa (1413-1414), convocada pel papa Benet XIII, va representar
el retorn de la inestabilitat i les persecucions que culminaren amb
el decret d’expulsió dels jueus promulgat l’any 1492.
La vida al call
Els calls jueus s’organitzaven com una ciutat dins la ciutat. Depenien
directament del rei o del seu representant i les autoritats municipals
no hi tenien jurisdicció. L’organització interna del call corresponia als
mateixos jueus, mitjançant una forma d’autogovern confirmada per
privilegis reials. Els secretaris —neemanim— controlaven els òrgans
executius i cada comunitat tenia autoritat per promulgar ordinacions
i reglaments —taqqanot— que regien la vida dels seus membres.
Dins el call, la comunitat jueva vivia segons el calendari hebreu
de cicles lunars, observava el sàbat (dissabte) i celebrava les
festivitats establertes. Cada càrrec tenia una tasca concreta:
la direcció del culte corresponia als rabins, mentre que els
L’aljama
La comunitat jueva legalment constituïda a Catalunya era anomenada
aljama, mot d’origen àrab que vol dir assemblea o congregació. Si
el call és l’espai físic, l’aljama és l’organisme jurídic que regeix la
complexa organització civil, social, cultural i religiosa dels jueus.
ASSEMBLEA DE L’ALJAMA
(comunitat jueva)
NASI
(batlle de l’aljama)
BET DIN
(tribunal de l’aljama)
PRIVILEGIS REIALS
TAQQANOT
(lleis internes)
CONSELL DE L’ALJAMA
SECRETARIS
TAXADORS OÏDORS COBRADORS
JUTGES
RABÍ
JUTGES
PODER LEGISLATIU
I EXECUTIU
PODER JUDICIAL
8