Viatge_Terres_Edom

La Disputa de Barcelona
El rei Jaume I va designar Nahmànides com a representant de les
comunitats jueves catalanes per participar en la Disputa de Barcelona,
esdevinguda l’any 1263 en el Palau Reial Major de Barcelona. En la
controvèrsia, el jueu tenia com a adversari el convers i dominic Pau
Cristià. A més del monarca, també hi van ser presents sant Raimon de
Penyafort i altres personalitats de l’època. El debat entre les dues
religions es va allargar durant dies, en què es tractaren temes com la
vinguda del Messies, la seva natura divina, la redempció del món
mitjançant la seva passió i mort i la caducitat de la llei mosaica. La
transcendència d’aquesta disputa va tenir ressò a tot Europa. Se’n
conserven versions en llatí i en hebreu que discrepen, lògicament, del
seu resultat final i de l’exili a Jerusalem de Mosse ben Nahman. La
conseqüència més rellevant de la Disputa va ser la censura i la crema de
llibres hebreus i l’obligació d’escoltar les prèdiques dels dominics.
Ja establert el call, la sinagoga es trobava al carrer Major del Call,
l’actual carrer de la Força, i per ponent tenia al davant la muralla
de les Ballesteries. L’any 1415, el papa Benet XIII va ordenar-ne
la clausura. El 1416, el príncep Alfons n’ordenà la reobertura,
encara que sembla que va restar inactiva fins al 1422. D’altra
banda, la tercera escola o sinagoga estava situada al centre del
call i oferia tots els serveis: escola, espai d’oració, culte i estudi,
la zona de les dones, els banys rituals o micvé, una petita escola
per a infants i patis amb pous d’aigua. L’espai és ocupat actualment
pel Centre Bonastruc ça Porta.
Al llarg del recorregut per la ciutat de Girona es possible trobar els
forats on antigament es dipositava la mezuzà. Se’n pot trobar un al
carrer de la Força, a l’alçada
del núm. 33.
El cementiri de Montjuïc era un
terreny propietat de l’aljama
que fou cedit l’any 1492 al
noble Joan de Sarriera. Les
primeres làpides funeràries
van aparèixer a finals del segle
Pati del Centre Bonastruc ça Porta, a
Girona, que alberga el Museu d’Història
dels Jueus.
24