13.06.2015 Views

Viatge_Terres_Edom

Viatge_Terres_Edom

Viatge_Terres_Edom

SHOW MORE
SHOW LESS

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.

La Catalunya Jueva<br />

Al call de Girona hi ha documentades<br />

tres sinagogues, els banys i l’almoina<br />

—heqdés—, hospital i lloc d’acollida<br />

de jueus necessitats, fundada amb el<br />

llegat d’Astruc Caravita i administrada<br />

per un consell directiu format pels<br />

membres de les famílies més poderoses.<br />

La primera sinagoga, de finals del<br />

segle X, estava molt a prop de la<br />

catedral, on s’havien instal·lat les<br />

primeres famílies jueves. El palau<br />

comtal limitava per ponent amb<br />

aquesta synagoga iudeorum, com<br />

diuen els documents.<br />

Estoig de la Torà conservat al Museu<br />

d’Història dels Jueus, a Girona.<br />

Mosse ben Nahman, Ramban<br />

Al segle XIII, arriba a Girona un nou corrent místic encapçalat per<br />

Mosse ben Nahman, conegut també com Nahmànides o per l’acrònim<br />

de Ramban. Aquest personatge va néixer a Girona l’any 1194 i és la<br />

figura indiscutible de la càbala gironina. La Càbala és un moviment<br />

fonamentat en teories místiques i exegètiques que neix i es desenvolupa<br />

en el marc del judaisme medieval. Apareix al Llenguadoc i s’expandeix<br />

a partir de les relacions que s’establiren entre les comunitats jueves<br />

situades a banda i banda dels Pirineus. Els rabins catalans que havien<br />

estudiat a les escoles talmúdiques de la Provença van transmetre<br />

aquests coneixements per Catalunya, Aragó i Castella. Els cabalistes<br />

gironins van rebre una forta influència d’Isaac el Cec, el qual aportaria<br />

elements originals propis que li van donar nom per tot el món jueu. La<br />

seva màxima plenitud va ser entre els anys 1210 i 1260.<br />

Nahmànides va aglutinar tot el cercle cabalístic de Girona, essent<br />

reconegut com la més gran autoritat talmúdica del seu temps. Altres<br />

savis catalans en aquest camp van ser Aaron HaLeví de Na Clara i<br />

Salomó ben Adret.<br />

Al final de la Disputa de Barcelona, el mestre Mosse ben Nahman, de 72<br />

anys, va abandonar Girona i la seva família per acabar els seus dies en<br />

terra d’Israel. Va morir a sant Joan d’Acre —Akko— l’any 1270. Una còpia<br />

d’un segell trobat a Akko l’any 1972, datat del segle XIII, serveix actualment<br />

de logotip al Patronat Call de Girona. El segell du la inscripció hebrea:<br />

«Mosse, fill de rabí Nahman, el gironí, tingues coratge!».<br />

23

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!