You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
La Catalunya Jueva<br />
Al call de Girona hi ha documentades<br />
tres sinagogues, els banys i l’almoina<br />
—heqdés—, hospital i lloc d’acollida<br />
de jueus necessitats, fundada amb el<br />
llegat d’Astruc Caravita i administrada<br />
per un consell directiu format pels<br />
membres de les famílies més poderoses.<br />
La primera sinagoga, de finals del<br />
segle X, estava molt a prop de la<br />
catedral, on s’havien instal·lat les<br />
primeres famílies jueves. El palau<br />
comtal limitava per ponent amb<br />
aquesta synagoga iudeorum, com<br />
diuen els documents.<br />
Estoig de la Torà conservat al Museu<br />
d’Història dels Jueus, a Girona.<br />
Mosse ben Nahman, Ramban<br />
Al segle XIII, arriba a Girona un nou corrent místic encapçalat per<br />
Mosse ben Nahman, conegut també com Nahmànides o per l’acrònim<br />
de Ramban. Aquest personatge va néixer a Girona l’any 1194 i és la<br />
figura indiscutible de la càbala gironina. La Càbala és un moviment<br />
fonamentat en teories místiques i exegètiques que neix i es desenvolupa<br />
en el marc del judaisme medieval. Apareix al Llenguadoc i s’expandeix<br />
a partir de les relacions que s’establiren entre les comunitats jueves<br />
situades a banda i banda dels Pirineus. Els rabins catalans que havien<br />
estudiat a les escoles talmúdiques de la Provença van transmetre<br />
aquests coneixements per Catalunya, Aragó i Castella. Els cabalistes<br />
gironins van rebre una forta influència d’Isaac el Cec, el qual aportaria<br />
elements originals propis que li van donar nom per tot el món jueu. La<br />
seva màxima plenitud va ser entre els anys 1210 i 1260.<br />
Nahmànides va aglutinar tot el cercle cabalístic de Girona, essent<br />
reconegut com la més gran autoritat talmúdica del seu temps. Altres<br />
savis catalans en aquest camp van ser Aaron HaLeví de Na Clara i<br />
Salomó ben Adret.<br />
Al final de la Disputa de Barcelona, el mestre Mosse ben Nahman, de 72<br />
anys, va abandonar Girona i la seva família per acabar els seus dies en<br />
terra d’Israel. Va morir a sant Joan d’Acre —Akko— l’any 1270. Una còpia<br />
d’un segell trobat a Akko l’any 1972, datat del segle XIII, serveix actualment<br />
de logotip al Patronat Call de Girona. El segell du la inscripció hebrea:<br />
«Mosse, fill de rabí Nahman, el gironí, tingues coratge!».<br />
23