Viatge_Terres_Edom

al segle XI, de manera que el lloc va esdevenir capital comtal. La
comunitat jueva va ser força important i la trobem documentada
des de mitjan segle XIII. Tenia una aljama d’uns tres-cents habitants,
que depenien directament del comte d’Empúries, que els hi va
concedir diversos privilegis. Després de la Disputa de Tortosa, l’any
1417, es va produir una conversió col·lectiva de jueus de Castelló.
L’antic call s’estenia per l’àmbit format pel carrer de la Muralla, el
carrer dels Jueus, el carrer del Call, el carrer del Calabró, el carrer
de les Peixateries Velles i la plaça de la Llana. Tot aquest sector de
la vila manté encara la trama urbana irregular d’origen medieval. El
call castellonenc va canviar de situació al llarg del temps; va passar
d’estar als afores a situar-se prop del palau comtal, el centre
neuràlgic de la vila anomenat Puig del Mercadal. Aquest espai
queda delimitat actualment pel carrer de Sant Pere Baix i el de les
Peixateries Velles, que convergien a l’antiga plaça del Peix. Va tenir
dues sinagogues, una escola, un heqdés, un micvé i cementiri propi.
D’aquest darrer espai procedeixen les làpides funeràries conservades
fins fa ben poc en diversos indrets del poble i exposades actualment
en el Centre d’Interpretació del Comtat d’Empúries, situat a l’antiga
presó medieval del segle XIV. En aquest centre es pot veure
l’audiovisual titulat «Entre la Corona i l’Espasa: la Nissaga dels Comtes
d’Empúries», que explica la significació del comtat d’Empúries, i una
maqueta que reprodueix el clos medieval de Castelló del segle XIV.
L’educació
L’educació elemental dels nens jueus consistia en l’estudi de l’hebreu,
del llibre de les pregàries i de la Bíblia. La institució d’ensenyament
superior era l’acadèmia o ieixivà, a la qual assistien els estudiants
més brillants que esdevenien els savis potencials de la generació
següent. L’educació escolar de les nenes no es considerava necessària.
A Catalunya hi havia dos centres principals d’aprenentatge, que eren
Barcelona i Girona, tot i que les famílies benestants educaven els seus
fills amb professors particulars. Lubona, per exemple, de Santa Coloma
de Queralt, va contractar el jueu Jucef Benveniste perquè ensenyés al
seu net «litteras hebraicas». A Lleida, un jueu va deixar un llegat per
contractar un professor que s’ocupés d’educar els nens pobres. A Tortosa,
Jucef Cohen, en el seu testament, va deixar diners per l’establiment
d’un studium o midràs per als nens pobres, a més d’una casa al barri
jueu i molts llibres.
30