18 fars dels Països Catalans

41
vilaweb.cat
Divendres, 8 de juliol de 2022
LLUÍS PUIG
He pogut fer molta feina
com a diputat des de
Catalunya Nord físicament
i tota l’altra feina l’he feta
amb pantalles. És una
feina molt enriquidora.
Continues coneixent i
connectant amb moltes
persones que treballen
arreu dels Països Catalans
a un augment de la conflictivitat laboral,
sindical, ciutadana... I aquí som també el
moviment independentista. Si volem la
independència és perquè volem fer-ho
millor i decidir com redistribuïm els
recursos.
—Tornant a la vostra feina com a diputat,
creieu que el reglament del parlament
s’hauria de reformar perquè poguéssiu
participar sempre en els debats,
no tan sols durant la pandèmia?
—I tant. Al principi no es volia reformar
perquè no fos cas que Puigdemont pogués
ser investit, cosa que era una amenaça.
Jo sóc menys amenaça, però és que no
és per a mi, és per a qualsevol diputat i
diputada del parlament. Hi ha diputats
de la Vall d’Aran o de les Terres de l’Ebre
que haurien de poder utilitzar les eines
telemàtiques amb total normalitat, amb
la seguretat que qui exerceix el vot és el
diputat o diputada. He pogut participar en
comissions en època de covid, però no el
dia abans i l’endemà. És absurd. És evident
que aquest reglament es troba desfasat. És
un mètode de funcionament antic.
—Fins ara us heu sentit lluny del parlament?
—Les videoconferències van molt bé,
trenquen la distància quilomètrica i
geogràfica, però marquen una fredor.
Per a poder exercir la meva feina com
a diputat, viatjo molt i vaig molts dies a
Catalunya Nord. He d’agrair a totes les
persones, entitats, empreses i gremis,
sobretot del món de la cultura, amb què
m’he reunit, que hagin tingut la condescendència
de venir fins a Perpinyà. A
alguns els és millor anar a Perpinyà que
fins a Barcelona, a fer reunions. Cal que la
gent es tregui la frontera del cap. He pogut
fer molta feina com a diputat des de
Catalunya Nord físicament i tota l’altra
feina l’he feta amb pantalles. És una feina
molt enriquidora. Continues coneixent
i connectant amb moltes persones que
treballen arreu dels Països Catalans.
Què n’espereu, de la resolució de les
pre-judicials?
—Fa molt de temps que esperem el 14
de juliol! No és un informe vinculant al
cent per cent però sí que indicarà com
pot ser la resolució final. Sobre el meu
cas, espero un semàfor verd perquè es
digui que ja he estat jutjat i que Europa no
m’extradirà. A la pràctica, en el meu dia
a dia, la meva victòria seria aquesta: que
diguin que Espanya continua sense tenir
un jutge natural que li pertoqui al senyor
Puig, que hi ha alts indicis que no li serà
respectada la presumpció d’innocència, i
que recomanen que no sigui mai extradit
des de cap país democràtic europeu.
—Pel fet de no ser eurodiputat, i no
tenir immunitat, pot ser més difícil el
vostre possible retorn al Principat? Us
l’imagineu?
—Només puc dir que quan sóc a Catalunya
Nord sóc a Catalunya, sóc a casa.
Tenir la casa uns quilòmetres més amunt
o avall tampoc no és diferent. Estic disposat
a resistir tant com calgui, mentre no
variïn les circumstàncies que deia. No sé
si els tres eurodiputats entraran o sortiran
de la frontera espanyola, però no serà
el meu cas, és evident. Ara la percepció
de sentir-me en llibertat és molt gran,
quan sóc a Bèlgica i a Catalunya Nord. I
això m’alimenta molt.
—L’advocat general del TJUE presentarà
el seu informe setmana vinent.