18 fars dels Països Catalans

45
vilaweb.cat
Divendres, 8 de juliol de 2022
REPORTATGE
el discurs oficial d’ençà dels
anys vuitanta. Sí que hi surt
una vegada (proposta 7) la
referència a la plena competència
dels alumnes en català
i castellà al final de l’ESO,
però a tot arreu s’insisteix
en l’ús preferent del català
(i de l’occità a l’Aran). N’és
una prova la freqüència amb
què apareixen els termes
“català” o “llengua catalana”
(31 vegades), “occità” o
“llengua occitana” (13 vegades)
i “castellà” o “llengua
castellana” (3 vegades). El
document, a més, diu explícitament
que els centres han
d’afavorir l’ús de les llengües
minoritzades: “L’actuació
dels centres educatius ha de
tenir un caràcter compensatori
pel que fa al coneixement
i la possibilitat d’ús
de la llengua catalana i de
l’aranès” (proposta 2).
Les cinquanta mesures per
a reactivar el català a les escoles:
sense C1 automàtic i
proves als professors
El mestre no tria la llengua
S’hi manifesta clarament una
intenció de reconduir el desgavell
en què s’ha convertit
la immersió en molts centres
educatius, especialment de
les àrees més poblades i amb
més presència d’alumnes i
professors castellanoparlants.
En primer lloc, el text
diu clarament que l’ús de les
llengües no el decideix cada
mestre: “La llengua emprada
als centres no pot respondre a
una tria personal” (proposta
15); i deixa clar quina és la
llengua preferent i per què:
“Els docents han de fer ús
de la llengua catalana com a
mitjà per aconseguir que els
alumnes tinguin les mateixes
oportunitats” (proposta 16).
En aquest paper del català
com a element cohesionador,
el document és clarament
contrari a la segregació per
raons de llengua: “El model
educatiu català s’ha de caracteritzar
pel compromís
lingüístic i educatiu en la
defensa de la cohesió social
i el rebuig a la separació en
centres o grups per raó de la
llengua inicial” (proposta 6).
Contra la deixadesa,
avaluació contínua
En segon lloc, el text inclou un
seguit de mesures per a afermar
un sistema d’avaluació
dels projectes lingüístics. Són
propostes que han de servir
per a garantir que el català
arriba com ha d’arribar a tots
els alumnes. Si s’instaurés el
sistema que proposa el Consell
Lingüístic Assessor, no
tornaria a passar que en els
centres s’arracona l’ús del
català per deixadesa. L’esquema
parteix d’una comissió
de seguiment i avaluació creada
pel Departament d’Educació
(proposta 29) que té en
compte els resultats de proves
objectives dels alumnes a
primària i a secundària (proposta
30) i que, per a millorar
aquests resultats, compromet
els centres a fer canvis
en els projectes lingüístics
quan sigui convenient (propostes
32, 33, 34 i 35). La clau
de l’engranatge és la feina de
la comissió de seguiment i del
cos d’inspectors, que fins ara,
en general, han defugit aquest
paper (proposta 31).
Si s’instaurés el sistema que proposa el
Consell Lingüístic Assessor, no tornaria a
passar que en els centres s’arracona l’ús
del català per deixadesa
Carme Junyent: “Hem de ser
més llestos que ells”
Mestres lingüísticament
competents
El text es fa ressò d’un clam
cada vegada més estès: cal
que els mestres siguin competents
en l’ús de la llengua.
I això vol dir, per començar,
revisar-ne la formació inicial:
“Es revisarà la formació
inicial, en relació amb la
competència i l’ús de la llengua
catalana i la valoració de
la diversitat lingüística, de
tot el personal que intervé
en el procés educatiu formal
i no formal” (proposta 17);
l’exigència abans d’incorporar-se
a la docència: “El
Departament d’Educació ha
d’incorporar l’avaluació de
la competència lingüística
(oral i escrita) dels docents
en el procediment d’incorporació
al sistema educatiu”
(proposta 18); i la formació
per als qui ja l’exerceixen: