18 fars dels Països Catalans

43
REPORTATGE
vilaweb.cat
Divendres, 8 de juliol de 2022
trending topic a l’estat espanyol.
Tres dies més tard, el
secretari de Comunicació de la
Generalitat de Catalunya, Josep
Martí, va enviar una carta
en suport d’aquesta petició a
Dick Costolo, executiu en cap
de la companyia.
Així i tot, el govern no s’hi
va implicar més activament
i deixà la tasca en mans de
la societat civil. Carles Flamerich,
que era director de
Telecomunicacions i Societat
de la Informació, va dir amb
motiu de la campanya que la
reivindicació de traduir Twitter
al català, “òbviament”,
rebria “la influència del govern”,
però insistí que aquest
objectiu solament seria possible
amb la pressió de tots els
usuaris que ho demanessin.
El Barça, aliat clau
En canvi, sí que exercí un
paper crucial el FC Barcelona,
que setmanes més
tard s’afegí a la campanya
tot demanant públicament
a la companyia que habilités
una versió en català. “Per a
Twitter el català no va ser
prioritari fins que no els ho
vam demostrar”, diu Cuesta.
I reconeix que el punt d’inflexió
fou la implicació del
FC Barcelona: “Tot va anar
bastant rodat tan bon punt
el Barça va demanar-ho.”
En aquell moment, tal com
explica, Twitter encara era en
fase d’expansió, i la captació
de grans clients potencials
com ara el FC Barcelona era
un dels pilars de la seva estratègia
creixement. “Tinc
la sensació que el Barça era
una entitat que Twitter perseguia”,
diu.
Fins llavors –afegeix–, l’actitud
de la companyia envers
les reclamacions dels usuaris
catalans havia estat d’una inoperància
absoluta: a ell mateix,
per exemple, originalment
no el deixaren participar
en la traducció comunitària al
català perquè ja havia participat
en la traducció al castellà.
El febrer del 2011, de fet, Costolo
va prometre a Cuesta en
una piulada que el posaria en
contacte amb un responsable
de la companyia per coordinar-ne
la traducció comunitària,
però fins que el FC
Barcelona no va entrar en escena,
Twitter no es decidí. “El
veritable desllorigador va ser
el Barça”, insisteix. Aquesta,
de fet, és una estratègia que
el club ja ha seguit més vegades:
el mes d’abril passat el FC
Barcelona condicionà l’acord
de patrocini amb Spotify al
fet que habilités una versió
en català, un requeriment a
què la companyia sueca no va
posar traves.
Tan bon punt la pressió féu
efecte i Twitter obrí l’accés al
sistema de traducció, el procés
s’accelerà notablement:
en qüestió d’un mes i mig,
explica, uns 5.000 voluntaris
–dels quals 2.000 s’apuntaren
en les primeres vint-iquatre
hores, cosa que deixà
bocabadats els executius de
la plataforma– van enllestir
una primera versió en català,
que s’anà perfeccionant
progressivament. Al juliol,
Twitter considerà la traducció
prou completa per a ser
publicada i l’habilità en la
versió web, quan feia poc que
els ordinadors Apple també
havien començat a incorporar
la llengua d’ací al sistema
operatiu. Però el català encara
trigà anys a arribar a la versió
mòbil de Twitter: fins el 2016.
Avui dia, totes les versions de
Twitter són disponibles en la
llengua del país.
Un llegat ambivalent
Tot i la satisfacció per l’èxit de
la campanya, Cuesta se’n mira
el desè aniversari amb uns
altres ulls. “No faria una altra
campanya com aquella”,
diu. “He arribat a la conclusió
que a les grans plataformes
només els mou una cosa: la
butxaca.” Ara, explica, és més
partidari de deixar de fer servir
els serveis que menystenen
la llengua. Un dels casos
més sonats de portals que no
respecten el català, recorda, és
Trip Advisor, que no solament
no és disponible en català,
sinó que a més compta amb
un equip d’administradors
que es dediquen a esborrar
les ressenyes escrites en la
nostra llengua. “Vam interposar-hi
una queixa, però no
ha passat res”, lamenta Cuesta.
I afegeix: “L’única cosa
que entendrien és que abandonéssim
la plataforma i ens
passéssim tots a Booking”,
una companyia rival que sí
que té el català incorporat.
Un altre factor que preocupa
Cuesta és que molts usuaris
catalanoparlants tenen
el perfil configurat en castellà,
i això fa que constin
com a usuaris en castellà als
registres de Twitter, per bé
que piulin en català i tinguin
l’aplicació configurada en català.
“Molta gent no s’ha pres
la molèstia de fer el canvi”,
diu. “L’interès que hi ha pel
català no es reflecteix en la
realitat, i molts usuaris catalanoparlants
no es compten
com a tals.”
Cuesta ho resumeix així: “La
traducció al català ens ha posat
al mapa, sí. Però crec que ens
hi hauria pogut posar més.”
Sigui com sigui, no dubta a
reconèixer que els avenços
d’aquesta darrera dècada pel
que fa a la presència del català
a les xarxes, si bé inconclusos,
han estat notables. “Ara
el català t’apareix automàticament
com a llengua a la
majoria de grans plataformes
–diu–. Això fa uns quants
anys no era així.”
“La traducció al
català ens ha posat
al mapa, sí. Però
crec que ens hi
hauria pogut posar
més.”