18 fars dels Països Catalans

More documents

Recommendations

Info

52 ANÀLISI vilaweb.cat Divendres, 8 de juliol de 2022 més bon finançament, és clar. Però fluixet per no enutjar gaire el govern de Pedro Sánchez. I sobre el dret civil valencià, bones paraules, però ni un bri d’influència perquè es canvie l’article de la constitució que ho ha de fer possible. Diuen país, però no País Valencià, sinó país dels valencians. Diuen cent anys de Joan Fuster, però tan sols per a cobrir l’expedient. Es queden amb la bromera dels dies i de les nits i fan que l’anècdota ocupe tant d’espai com siga possible perquè així coste més d’arribar al moll de l’os que, en el cas de Fuster, és un espill. Un espill que va començar a escriure fa seixanta anys, que va posar nom al país i a la llengua, i que encara mostra la realitat valenciana tan clara i llampant que als dirigents polítics els cal posar-hi cortines opaques per no veure-hi el seu rostre deformat. A Fuster no li agradava l’estatut, i al PSOE no li agrada Fuster: empat tècnic i antagonia a l’arena de la plaça de bous. L’aniversari de l’estatut enmig de les desavinences internes La celebració dels quaranta anys de l’aprovació del text legal que convertia el País Valencià en una comunitat autònoma de segona, allò del cafè reescalfat per a tothom, ha tingut, fins ara, tres fites marcades en roig al calendari. La primera va ser una festa, un dimecres, primer de juny, a l’antic edifici de correus, ara Palau de les Comunicacions. Allí tot el govern, la societat civil, representada per associacions cíviques i culturals, i les L’atzar, sempre tan juganer, ha volgut que enguany confluesquen dues efemèrides antagòniques al País Valencià: el centenari del naixement de Joan Fuster i el quarantè aniversari de l’aprovació de l’estatut d’autonomia autoritats polítiques, militars i policíaques, van participar en un acte de lloa del text. Van actuar-hi Al Tall i el Diluvi. Joan Lerma va contar algunes batalletes i allò d’aquells dies de Setmana Santa tancats a l’hotel Azor de Benicàssim, i les maniobres de la UCD per a atiar la batalla de València i endarrerir l’aprovació de l’estatut tant com fos possible. A les renúncies s’hi va referir poc. El president Ximo Puig va parlar de concòrdia i de diàleg i de mirar cap al futur. Cap a uns altres quaranta anys plens de bondats que vindran gràcies a l’estatut i la fàbrica de bateries de Volkswagen a Sagunt (és el que posa com a exemple de bona gestió i de carta de presentació de la fiabilitat i estabilitat institucional al País Valencià). Divendres proppassat, quan coincidia dia per dia amb l’aniversari de l’aprovació de l’estatut pel ple del congrés espanyol, el primer de juliol de 1982, el Consell es va reunir a Benicàssim. Una ofrena simbòlica al magnolier plantat per a evocar la fita i un altre discurs del president amb tot el govern present van tancar la celebració. Austera, va ser, en aquest cas. Tot feia preveure que es reservaven les forces per a la festa grossa de l’endemà: el gran concert anunciat amb bombo i platerets, que es va fer dissabte a la plaça de bous de València. El cartell era ecumènic i equilibrat: músics actuals i de fa quaranta anys, representacions festives i culturals d’arreu del país, pocs discursos i molta música. Hi cabia tothom, encara que s’hi va trobar a faltar, per exemple, Carraixet, que ja cantava fa cinquanta anys i encara canta ara. L’absència de Ximo Puig i els consellers del PSOE marquen la celebració musical de l’estatut Absències clamoroses i inexplicades Del govern tampoc no hi va anar tothom. El president Ximo Puig no hi era. Tampoc no hi havia cap membre socialista del Consell. Ningú. Sí que hi havia tots els membres de Compromís, excepte Aitana Mas, que acaba d’aterrar i es va excusar en el fet que encara resol problemes domèstics i de conciliació. També hi havia la consellera Rosa Pérez Garijo, d’Unides Podem i responsable dels actes de celebració. El vice-president segon, Héctor Illueca, havia excusat la presència. I amb els consellers presents, Joan Sifre, un antic sindicalista a qui el Consell va nomenar comissionat per a la commemoració dels quaranta anys. Hi havia més absències, com ara la del president de les Corts, Enric Morera, i la del batlle de València, Joan Ribó... Els ex-consellers Vicent Soler i Vicent Marzà no es van voler perdre l’espectacle. L’un, perquè va deixar molts pèls a la gatera en la lluita antifranquista. L’altre, perquè sent que durant set anys ha fet part d’un govern que és hereu de totes aquelles lluites i que ha de deixar un país millor a les generacions futures. La contumàcia de Vicent Marzà a defensar el Botànic Una altra casualitat va fer que dijous li tocara a Marzà fer una pregunta de control a qui fins encara no fa dos mesos va ser company de govern, Ximo Puig. Havia d’inquirir sobre la falta d’inversions de l’estat espanyol al País Valencià, i hi havia molta morbositat per veure quant de pebre empraria per fer-la. Marzà en va usar molt, de pebre, però en forma de càrrega de profunditat contra la bancada socialista de les Corts, contra els seus ex-companys de gabinet. Vicent Marzà va fer servir els
53 ANÀLISI vilaweb.cat Divendres, 8 de juliol de 2022 cinc minuts reglamentaris per fer una oda entusiàstica al govern del Botànic, a la necessitat de governar de manera col·legiada tots tres partits que en fan part. “El Botànic és més necessari que mai, tenim una responsabilitat enorme davant la situació que viu el nostre poble”, i va recordar que l’única manera de governar és fer-ho en coalició. I Marzà diu això perquè fins fa no res ha estat dins la cuina. Sap com s’elaboren els plats, sap qui és el xef. Sap, en definitiva, que a pesar de la façana, el govern del Botànic és, en realitat, el govern del PSOE amb alguns additius que el fan bonic, que permeten de posar algunes etiquetes imprescindibles actualment, com ara la sostenibilitat, el rescat de les persones, i tot això que aporten els dos partits que hi fan de guarnició. I això, el PSOE, ho té molt interioritzat. És al seu ADN. Tan sols cal veure que quan un conseller socialista es refereix al govern de què fa part diu “el govern Ximo Puig”, en un atac de presidencialisme exacerbat. Quan en parla algú de Compromís o d’Unides Podem, es refereix al govern del Botànic. Ximo Puig va fer allò que fan els presidents: destituir membres del govern Vicent Marzà va emprar la primera oportunitat que va tenir a la trona de les Corts per recordar al PSOE, però sobretot a Compromís, que governar en coalició és pactar, sí, però, això no obstant, que potser no cal fer tantes renúncies. A les paraules de Marzà, entusiastes i sinceres, hi havia un deix de recança i de mal regust de boca per la darrera acció que va fer el president: destituir Mónica Oltra. Ximo Puig no va fer res més que allò que li permet l’estatut que ara se celebra: nomenar i destituir els membres del govern. Aquesta prerrogativa resta, en part, anul·lada pel Pacte del Botànic. A pesar de les amenaces prèvies de Compromís, el 21 de juny Ximo Puig va destituir Mónica Oltra. I a Compromís ho saben. Havia començat a fer-ho uns quants dies, potser setmanes, abans. La frase del president: “No estic per a festes”, hauria pogut tenir un segon sintagma que digués: “I que semble un accident.” En aquest cas, “que semble una dimissió”. “La destituiré, però diré tot de coses bones de la vice-presidenta”... Aitana Mas, una enginyera corredora de fons per a reconstruir ponts dins el Botànic La substituta de Mónica Oltra, Aitana Mas, ha dit en totes les intervencions públiques que ha fet fins ara que la seua tasca seria la de reconstruir ponts, refer tot allò que el desgast del dia a dia ha trencat dins el Botànic. Un país no és una comunitat de veïns Ha passat massa poc temps, encara, sembla. Dissabte, a la plaça de bous, no n’hi havia cap, de pont, i sí molts càlculs electorals. El president Ximo Puig no va anar al concert organitzat per la seua Conselleria de Participació, Transparència i Qualitat Democràtica per celebrar un estatut que ell considera que és el motor del futur del país dels valencians. Tampoc no va demanar a cap dels membres del seu partit que el representàs. Però sí que va fer que la Presidència aigualira el lema inicial: “40 anys fent país.” Puig es va doblegar a les crítiques de la dreta, de l’extrema dreta i també de Joan Lerma, i va imposar un afegitó: “40 anys fent país – Comunitat Valenciana 1982-2022.” La majoria dels cantants que van intervenir a la festa van recordar que la comunitat és la de veïns i que aquest territori és el País Valencià. També es van sentir molts crits de les grades que, ara i adés, ho remarcaven. Coda final No hi havia ponts a la plaça de bous de València, dissabte. Dijous i divendres, el mateix recinte va rebentar costures de tant de públic com hi havia per a celebrar la ronda de comiat de Joan Manuel Serrat. Dijous, entre el públic, hi havia Mónica Oltra, que va ser molt ovacionada. Divendres, hi havia Ximo Puig. A Twitter, el president va penjar una foto amb el cantant i va reproduir uns versos de la magnífica cançó “Lucia”: “No hay nada más bello que lo que nunca he tenido, nada más amado que lo que perdí.” La majoria dels cantants que van intervenir a la festa van recordar que la comunitat és la de veïns i que aquest territori és el País Valencià
Page 1 and 2: 2 - 8 DE JULIOL DE 2022 No faces de
Page 3 and 4: 3 vilaweb.cat Divendres, 8 de julio
Page 11 and 12: 11 vilaweb.cat Divendres, 8 de juli
Page 23 and 24: 23 JULIÀ BLANCO vilaweb.cat Divend
Page 27 and 28: 27 ULRIKE GUÉROT vilaweb.cat Diven
Page 43 and 44: 43 REPORTATGE vilaweb.cat Divendres
Page 49 and 50: 49 ANÀLISI vilaweb.cat Divendres,
Page 51: 51 vilaweb.cat Divendres, 8 de juli
Page 57 and 58: 57 ANÀLISI vilaweb.cat Divendres,
Page 71: LA FOTO DE LA SETMANA Protesta a le

18 fars dels Països Catalans

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

Delete template?

Save as template?