You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
61<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 8 de juliol de 2022<br />
EDITORIAL<br />
VICENT PARTAL<br />
VICENT PARTAL<br />
MARCHENA, INCREPAT:<br />
EL VALOR D’UNA PROTESTA MAGNÍFICA<br />
No hi havia gest més<br />
aclaridor i contundent<br />
possible, més opositor<br />
en el sentit profund<br />
de la paraula, que<br />
desplegar davant seu<br />
l’estelada, a la cara<br />
El Col·legi d’Advocats de Barcelona va viure ahir una jornada de protesta<br />
tan necessària i justa com significativa i positiva. Molts juristes i ciutadans<br />
van respondre a la convocatòria de quinze associacions representatives <strong>dels</strong><br />
sectors judicials per a rebutjar la presència del polèmic magistrat del judici<br />
contra el procés, l’inefable Manuel Marchena.<br />
La concentració de togues que vam viure ahir i la plantada al conferenciant<br />
va ser un gest d’una dignitat important. Remarcable. Especialment important<br />
i remarcable en aquest moment en què les institucions espanyoles volen<br />
aprofitar-se de la inèrcia i del pas del temps per normalitzar la seua presència<br />
a Barcelona. I per la “chulería” –permeteu-me el mot– que implicava.<br />
Els advocats, jutges i juristes que encapçalaven la protesta tenien raons de<br />
sobres per a encarar-se amb Marchena i denunciar el seu comportament.<br />
Aquests darrers anys hem sentit, ara i adés, la sorpresa de molts per les coses<br />
que van passar en el judici del Tribunal Suprem. Perquè és una evidència que<br />
en el judici es va recaragolar el dret fins a deixar-lo incognoscible. Podem<br />
confiar que els tribunals europeus ja s’encarregaran de desmuntar la <strong>fars</strong>a i<br />
anul·lar-lo. Però ni això no podrà esborrar el comportament manipulador i<br />
venjatiu de Marchena durant la vista i després –com es va veure amb aquell<br />
gest tan insòlit de retenir la capacitat de decidir sobre els permisos, o amb<br />
aquell informe sobre els indults farcit d’insults als presoners polítics i de<br />
consideracions fora de lloc.<br />
És ben sabut que en tots els codis de conducta judicial <strong>dels</strong> països a què<br />
hauríem d’aspirar a assemblar-nos es posa l’èmfasi no tan sols en la necessitat<br />
que el jutge siga imparcial, sinó també en la necessitat que el jutge<br />
respecte l’aparença d’imparcialitat –que no és ben bé igual, però sí igualment<br />
important–, tant en la vida professional com en la privada. Marchena<br />
el coneix, aquest principi, n’estic segur, però no el vol aplicar. I no el vol<br />
aplicar perquè la defensa de la unitat d’Espanya, per a ell –i per a la cúpula<br />
judicial espanyola–, passa per damunt de la democràcia, cosa que temps<br />
endarrere va arribar a verbalitzar Carlos Lesmes.<br />
Bons deixebles com són del tenebrós Carl Schmitt –Lesmes mateix no va<br />
tenir gens ni mica de vergonya de reivindicar en públic el gran jurista del<br />
nazisme–, per a ells la bandera espanyola representa més que els codis i les<br />
lleis: val més que els drets i les llibertats i pesa més que la consciència i el<br />
coneixement que hauria de guiar els seus actes.<br />
De manera que no hi havia gest més aclaridor i contundent, més opositor<br />
en el sentit profund de la paraula, que desplegar davant seu l’estelada, a la