18 fars dels Països Catalans

63
vilaweb.cat
Divendres, 8 de juliol de 2022
MAIL OBERT
MERCÈ IBARZ
MERCÈ IBARZ
EL VEÍ SAGARRA
Homenatge al cronista
aspre i sentimental a la
llibreria del barri
Ben poques persones deuen conèixer més o menys de debò l’home, però
moltes ens sabem el personatge: aspre, condescendent, olímpic, venerable
ploma esmolada de la crònica ciutadana, sentimental vanitós sense remei,
de cara i d’escriptura superbioses. Un personatge de l’estirp de la gran
folklòrica Lola Flores, que va dir allò de ‘em dec al meu públic’. Perquè poca
pràctica, tret de la seva, subsisteix de nissagues nostrades en què encabir
aquest home, la primera serà sempre la de les gamberrades poètiques del
seu pare i la colla formidable d’abans de la guerra, fa d’això una barbaritat
de temps, la memòria que en queda és esquifida i trencada com el mirall
rodoredià, la novel·la que es clou amb una rata, l’última a morir en la torre
senyorívola del Sant Gervasi que, com la casa, no existeix més: no hi queda
ni una rata, ens diu Rodoreda.
És Joan de Sagarra, de sempre, i sempre ho serà. No esperis que et faci
bona cara ni que et saludi quan us trobeu pel barri ni que te’n faci si, en reconeixement
de l’edat (hi crec, en això) i en honor al seu millor periodisme,
l’atures i hi parles. No hi fa res, al barri l’adoren, i el barri és el del passeig de
Sant Joan de Dalt. Ho vam veure dimecres a la llibreria Obaga del carrer de
Girona, plena a vessar de veïnes (i veïns, oi tant). Acomiadàvem el veí Sagarra,
que amb la seva néta polonesa està buidant el pis del 128 del passeig i aviat
deixarà el barri on ha viscut més temps, va dir amb melangia gens cínica, els
ulls humits. Carrers on tantes coses han desaparegut, algunes relacionades
amb el pare Sagarra, com ara el cafè Guinea, a Pau Claris / Diagonal, davant
del bar Bauma, des del qual el fill ha evocat sovint el pare en silenci.
Convocava l’Associació de Veïns i Amics del Passeig de Sant Joan que, com
el nom indica amb subtilesa, no és un sòsia de les antigues associacions de
veïns sinó un actiu grup de socis que paguen una quota de vint euros l’any.
Preocupació pel barri, per la història, pel futur. Enmig dels al·legats i el fulgor
d’un Sagarra rumbós com antany als seus vuitanta-quatre, ens en parlava
el principal cronista històric del barri, Antoni González Moreno-Navarro,
autor de Sant Joan de Dalt. Història, gent i arquitectura, autoeditat el 2010, una
edició limitada que esperem que torni aviat, és un tresor d’aquests carrers
que com en tots els barris han tingut i tenen els seus personatges històrics
i presents. En Sagarra n’ha estat un dels més icònics, estimat perquè en les
cròniques dels darrers anys, que ha deixat fa poc, hi ha fet sortir racons, bars,
terrasses i gent sense més pretensions que viure la vida.
Un altre dels personatges va ser a finals dels seixanta i primeríssims setanta
l’actual president del Barça, Joan Laporta, líder d’una colla de vàndals,
de nom “Los del Mola”, en al·lusió al nom que llavors tenia el nostre tros
de passeig de Sant Joan. El nom d’aquest militar franquista, ens va explicar