18 fars dels Països Catalans

58
ANÀLISI
vilaweb.cat
Divendres, 8 de juliol de 2022
al TJUE: “Convé recordar, a
més, que el Tribunal General
tampoc no és competent per a
dir, per una banda, si el Regne
d’Espanya tenia competència
[...] per a establir el requisit”
del jurament de la constitució
i, “per una altra banda, si
aquest requisit s’ajusta al dret
de la Unió, perquè aquestes
qüestions són competència
dels òrgans jurisdiccionals nacionals
i, si escau, del Tribunal
de Justícia si s’hi interposa un
recurs per incompliment o es
formula una qüestió pre-judicial.”
I, finalment, en la sentència
el tribunal fa una afirmació
xocant: “Els demandants no
poden sostenir que la negativa
de l’ex-president del parlament
a reconèixer-los la
condició de diputat europeu
tingués com a efecte jurídic
privar-los de la possibilitat
d’assumir les seves funcions,
d’exercir els seus mandats i
d’ocupar els seus escons en
el parlament.” Però és evident
que sí que va tenir aquest
efecte, durant pràcticament
mig any.
Un aspecte positiu
Els advocats de Puigdemont i
Comín presentaran un recurs
de cassació contra aquesta
sentència al TJUE, on esperen
que els donin la raó, i que
Tajani sigui finalment assenyalat
com a culpable d’haver
violat els drets de centenars
de milers d’electors
europeus. Curiosament, és al
TJUE on tant els exiliats com
Junqueras han aconseguit
resolucions favorables, mai
al TGUE. Un exemple recent:
la decisió del TJUE de tornar
cautelarment la immunitat
als eurodiputats Puigdemont,
Comín i Ponsatí que el TGUE
els havia denegat pel risc real
de detenció i d’extradició a
l’estat espanyol que corrien
amb unes euroordres encara
vigents.
I és als en els procediments
encara oberts tant al TGUE
com al TJUE, sobre les pre-judicials
de Pablo Llarena i sobre
la demanda contra el suplicatori
aprovat al Parlament Europeu,
que Gonzalo Boye vol
fer valer un dels pocs aspectes
positius de la sentència d’avui:
el reconeixement explícit de la
immunitat de Puigdemont i de
Comín d’ençà del 13 de juny del
2019, en virtut de la sentència
Junqueras sobre el moment
en què és adquirida. Per això
és certament contradictòria
aquesta sentència, perquè,
d’una banda, els reconeix
la condició d’eurodiputats a
tots els efectes en una data tan
concreta, i, per una altra banda,
diu que Tajani no ho havia
de tenir en compte.
Però el fet és que el TGUE diu
això: “Cal considerar que els
demandants, els noms dels
quals constaven en la proclamació
del 13 de juny del 2019,
van adquirir la condició de diputat
europeu en aquella data,
i gaudien, en conseqüència,
per aquest simple fet, de la
immunitat prevista en l’article
9, paràgraf segon del
Protocol número 7 [de Privilegis
i Immunitats de la UE].”
Aquesta immunitat, que és la
immunitat de desplaçament
per a anar a les sessions del
parlament, va ser greument
amenaçada el 2 de juliol de
2019, el dia que començava
la legislatura a Estrasburg,
quan Puigdemont i Comín es
van haver de quedar a Kehl, al
costat alemany del Rin, perquè
si traspassaven la frontera
francesa haurien pogut
ser detinguts i traslladats a
l’estat espanyol.
El reconeixement d’aquesta
condició d’eurodiputats d’ençà
del 13 de juny de 2019 implica,
segons Gonzalo Boye,
que les euroordres de Pablo
Llarena contra ells són il·legals.
Perquè van ser emeses
l’octubre i el novembre del
2019 i si aleshores eren eurodiputats
el jutge del Suprem
havia d’haver demanat el suplicatori
corresponent. Què
vol dir això? Que tot allò que
es deriva d’aquelles euroordres
hauria de ser considerat
il·legal, inclòs el suplicatori
que a començament del 2020
Llarena va demanar i que el
març del 2021 va aprovar al
Parlament Europeu enmig
d’una forta controvèrsia. I si
això és així, el suplicatori amb
què els van retirar una part
de la seva immunitat com a
eurodiputats s’hauria de declarar
nul. Aquest cas ara és a
les mans del TGUE, i Boye ja
té previst d’aportar a la causa
–ara pendent de data per a la
vista oral– aquesta sentència
d’avui.
Tanmateix, les contradiccions
en què incorre avui el TGUE i
la cautela amb què tracta el
paper de Tajani fan pensar que
no serà fàcil de guanyar-hi
la causa contra el suplicatori,
malgrat tot aquest arsenal
jurídic favorable. Avui era favorable
i han perdut. Quedarà,
això sí, la decisió del TJUE, que
hi tindrà sempre la darrera
paraula.
El reconeixement
d’aquesta condició
d’eurodiputats
d’ençà del 13 de juny
de 2019 implica,
segons Gonzalo
Boye, que les
euroordres de Pablo
Llarena contra ells
són il·legals