18 fars dels Països Catalans

70
vilaweb.cat
Divendres, 8 de juliol de 2022
MAIL OBERT
NÚRIA CADENES
I dic la caverna i parlo de l’artefacte feixistoide que és
Vox, és clar, però també de l’artefacte anterior que és
(pràcticament “era”, ja, avui dia) Ciudadanos, i del
partit del saqueig sistemàtic que és el PP
es van dedicar a exposar la pròpia mancança a la llum del sol, anunciant que
votarien en contra d’aquests reconeixements i escampant ridiculeses com
si fossin justificació del seu ressentiment. Que Joan Francesc Mira va ser
fundador i president d’Acció Cultural del País Valencià, que Carme Miquel
va ser fundadora i presidenta d’Escola Valenciana, i que això, aquesta dedicació
al país i a la seva llengua i al progrés de la seva gent, diu la caverna que
“traspassa els límits del que creiem acceptable com a mèrits”. I que Països
Catalans o qualsevol altre dimoni pelut. Aquest excés de rancúnia i aquesta
falta de cultura que són capaços d’exhibir impúdicament.
Perquè, per a la caverna, allò que compta no és l’art sinó la filiació. I els
premis es donen als seus, mai als “altres”. És inútil de provar de raonar-hi i
de dir-los que no es tracta de cap monolítica aquiescència ideològica (quina
por!), sinó de reconèixer l’obra, allò que dèiem i tant més: els Borja, el tramvia,
els Evangelis, o Aigua en cistella, Milotxa, Topi. La caverna menysprea
la cultura i tot ho supedita a l’intent de reduir el món a la seva monocroma
condició.
I dic la caverna i parlo de l’artefacte feixistoide que és Vox, és clar, però
també de l’artefacte anterior que és (pràcticament “era”, ja, avui dia) Ciudadanos,
i del partit del saqueig sistemàtic que és el PP. Tots tres van practicar
públics esgarips i tots tres van votar en contra de la distinció per a Mira i per
a Miquel. També aquest PP que ara diu que es torna a disfressar de centre
moderat per provar d’aconseguir els vots que li continuen faltant. Que cada
vegada que li interessa l’escenificació, el PP treu a passejar la pobra mona
de la moderació, però que l’experiència i la crua realitat demostren fins a
quin punt la dreta espanyolista, quan es tractaria de fer veure que cultura
i que respecte i que simple sentit democràtic, mai no perd l’oportunitat de
perdre una oportunitat.
Però ja s’ho farà.
Nosaltres, per sort, tenim, per a créixer, i per a pensar i per a contradir-nos
i tornar-hi, la saviesa d’un intel·lectual de la talla de Joan Francesc Mira.
L’home que escriu coses com aquesta: “Vinguen els temps que vinguen,
el llibre serà encara el gran vehicle: les paraules escrites, sobre pàgines de
paper, o sense paper, i si pot ser ben compostes, correctes i netes. La vida
és breu, però afortunadament l’art (l’art d’escriure i de llegir) és tan extens
que ens permet ‘ser’ moderns i antics, homes i dones, infants i ancians, i
habitants de qualsevol època o país. Poc més podem demanar, en aquesta
vida tan curta, ara que el món és redó i que tota la literatura és nostra.”