155(definitiva).qxd (Page 10) - Institut Metropolità del Taxi

TAXI SALUT
‘Bon dia, esmorzem?’
L’esmorzar dels petits i la salut
L’alimentació adequada durant la infància i l’adolescència
promou una salut infantil òptima,
el creixement i el desenvolupament intel·lectual,
ajuda a prevenir problemes de salut
immediats, com l’anèmia, l'obesitat, els trastorns
alimentaris i la càries dental, i pot prevenir problemes
de salut a llarg termini com la malaltia coronària,
el càncer i els atacs de feridura. Conscient de la
importància de la nutrició a la nostra societat, l'any
2000 l’Ajuntament de Barcelona va dissenyar i avaluar
el programa escolar CANVIS, que aborda les
interrelacions entre els canvis a l'adolescència, la
nutrició, la valoració personal, la imatge i la salut.
Aquest programa, que actualment rep més del 50%
dels estudiants de 2n d’ESO de Barcelona, va ser
l’inici d’un conjunt d’accions adreçades a promoure
la salut alimentària entre els barcelonins més joves.
Un punt millorable dels costums dels i de les escolars
és l’esmorzar que fan a casa, abans de sortir
cap a l’escola. A Barcelona, segons dades de l’enquesta
CANVIS, feta el 2000, un 16,8% dels alumnes
de 2n d’ESO no pren res abans de sortir de
casa, i un 11% només ho fa entre una i tres vegades
a la setmana. A 4t d’ESO, el 2001, el percentatge
dels alumnes que no pren res augmenta fins al
18,1%. Segons una altra enquesta feta directament
als pares i mares de primària de Barcelona, en
canvi, només un 3% dels petits surt de casa en
dejú. Segons l’enquesta de salut als adolescents
escolaritzats a Catalunya del 2001, un 5% dels nois
i un 7% de les noies declaren no esmorzar mai.
Segons una enquesta estatal els petits esmorzen
millor que els adolescents, i molts pocs escolars
prenen els tres elements que componen l’esmorzar
excel·lent, segons el que recomana la Societat
Espanyola de Nutrició Comunitària: un làctic, pa o
d’altres cereals i una fruita. D’altra banda, algunes
professores i professors s’han mostrat preocupats
pel nombre de nois i noies que, aparentment, arriben
a l’escola sense esmorzar i la repercussió que
això pot tenir en la concentració i el rendiment físic
i acadèmic.
IMS-Agència de Salut Pública de Barcelona
(www.aspb.bcn.es)
Per aquest motiu, l’Institut Municipal d’Educació i
l’Agència de Salut Pública de Barcelona han pres la
iniciativa de millorar els hàbits alimentaris d’aquesta
franja horària dels joves de 6 a 16 anys. Són
objecte de la intervenció les mares, els pares, els
tutors o els cuidadors de l'alumnat de primària ja
que influeixen directament en l'elecció i provisió
d’aliments a nens i joves. Els efectes de la implicació
de les famílies no són tan importants quan els
fills estudien secundària. En aquests és més influent
l’autovaloració i l'educació feta per companys, tot i
que la disponibilitat d’aliments a la llar també és
determinant i depèn dels adults al càrrec dels quals
estan els nois i noies.
La campanya ‘Bon dia... esmorzem?’ es va posar en
marxa el 17 de març passat. Es tracta d’una campanya
de comunicació adreçada a les mares i els
pares dels alumnes de primària, directament a l’alumnat
de secundària i al professorat i els equips
directius. Consta de materials, de CD per al professorat
i xerrades per a les escoles que ho demanin.
Què porta un esmorzar saludable?
La campanya informa sobre el contingut, la manera
i el temps necessari per fer un bon esmorzar i presenta
idees per afavorir el canvi. Els punts més
importants són els següents:
4 Un bon esmorzar ha de contenir pa o
altres cereals, làctics (llet, iogurt, formatge…)
i una peça de fruita o bé un suc de
fruita.
4 Els bons esmorzars no tan sols no engreixen
sinó que protegeixen de l’obesitat i
milloren el rendiment físic i intel·lectual.
4 És més fàcil que els infants i adolescents
esmorzin millor si l'àpat es fa a taula i dura
uns 10 minuts.
4 L'esmorzar ha d'aportar entre un 25% i un
30 % de tota l'aportació energètica diària.
REVISTA TAXI 155 • MARÇ-ABRIL 2003 33