155(definitiva).qxd (Page 10) - Institut Metropolità del Taxi

TAXI LLEURE
Laura Roca
“Es diu que l’esport és vida, i és veritat”
Laura Roca és una de les esportistes que formarà part de l’equip espanyol que
estarà present al Campionat Mundial de Natació de Barcelona del mes de juliol.
És una de les joves figures de la natació catalana, medalla d’or en el Mundial de
Fukuoka l’any 2001 en la modalitat de 200 m lliures. En el que se celebrarà a
Barcelona formarà part de l’equip de relleus, tot i que encara no està tancada la
seva participació individual en la competició de 200 m lliures. Laura Roca va sorgir
del CN Terrassa i s’ha guanyat amb l’esforç personal un destacat espai en el
món de la natació. La seva aspiració és participar en els Jocs Olímpics d’Atenes
l’any 2004 i retirar-se després de nou anys d’absoluta dedicació.
pCom se suporta i s’acaba després
d’un entrenament de quasi dues
hores seguides com el que hem
pogut presenciar?
Avui era un entrenament bastant
còmode perquè vam arribar de
Madrid abans d’ahir. A partir d’ara
representa que comencem un cicle
nou. Normalment, quan acabem un
entrenament de dues hores, que és el
que sol durar, acabes rebentada, però
t’has de mentalitzar per recuperar-te
perquè saps que al migdia en tindràs
un altre, i a la tarda, l’últim. Ja no hi
penses: ho fas, i fora.
pVivint aquí pot resultar més fàcil?
Jo tinc habitació aquí, però visc a
Terrassa. Porto nou anys en el CAR i
se’m fa cada any més difícil viure fora
de casa. Aquí vius amb gent molt jove
i com que no m’agrada gaire, doncs,
prefereixo anar-me’n a casa.
pCom has vist la teva participació
a Madrid a l’abril per a l’elaboració
de les llistes de la Federació
Espanyola de Natació per al
Mundial de Barcelona?
No gaire bona. S’ha complert l’objectiu
de ser al Mundial, cosa que a mi
em produeix una satisfacció. Però,
d’altra banda, crec que havia entrenat
més que per arribar a la marca que he
fet i que no té res a veure amb mi. Feia
un parell de setmanes que no em trobava
gaire còmoda a l’aigua i ja ho
havia dit al meu entrenador. Ell pensa-
va que era la pressió, els nervis que
podia tenir i deia que a mesura que
s’anés acostant la competició aniria
trobant-m’hi millor. Realment no vaig
arribar a trobar-me bé del tot.
pPer quina raó?
A vegades, just abans de la posta a
punt, sents les sensacions bones i
confies perquè et trobes superbé.
D’altres vegades passa tot el contrari.
La natació no és gens matemàtica.
Pots haver treballat el mateix que el
cicle anterior i el següent no et surt
igual. Potser a Madrid vaig arribar una
mica cansada. No ho sé.
pI com has vist la resta de companyes?
REVISTA TAXI 155 • MARÇ-ABRIL 2003 41