155(definitiva).qxd (Page 10) - Institut Metropolità del Taxi

TaxiLleure
Menjar de tres forquilles
Can Maño, a la Barceloneta
Can Maño, al carrer del Baluard, no és un lloc
fàcil de trobar. Ni rètols cridaners, ni llums de
neons ni enginyoses frases publicitàries ni
pissarres al carrer anuncien un dels llocs més
entranyables del barri mariner.
De dimensions reduïdes com tants locals de la zona,
discret, senzill i humil, no crida l’atenció. Qui això
escriu, sense anar més lluny, hi havia passat per
davant infinitat de vegades sense fixar-s’hi.
Però resulta que aquest bar i restaurant dels germans
Montolio –que segueixen el negoci del pare– i que va
ser, al voltant dels anys trenta, botiga d’olis i sabons
regentada per una senyora francesa, és possiblement
un dels establiments més autèntics de la ciutat, si per
autencitat entenem el respecte pel producte, pels procediments
i pel client, el preu marcat amb sentit comú
i el gust natural per la feina ben feta tot i mantenint, a
sobre, els peus a terra, sense donar-se importància ni
deixar-se afalagar pels entesos ocasionals.
A Can Maño –el nom li ve del primer amo del local,
després de l’etapa dels olis i sabons– no hi ha menú.
El servei és a la carta i hom hi menja amb absoluta dignitat
per uns 10 euros. Els germans Montolio tenen
renom per la qualitat dels seus fregits elaborats, com la
resta, a la vista dels clients. Sardina, llucet, maira,
molls i d’altres peixos comuns a les taules familiars
arriben cada matí i cada tarda de la propera “platgeta”,
en unes quantes galledes. Si el mar no ha permès la
pesca es compra peix d’altres zones al mercat central
i ningú no se n’amaga. Aquí tot sembla evident i senzill.
El negoci obre a les vuit del matí de dilluns a divendres,
per rebre la parròquia dels qui hi esmorzen i roman
obert per al dinar. A les cinc es tanca la porta i es torna
a obrir a les vuit per als sopars. Els dijous fan una paella
a les dotze del migdia i el dissabte una altra, aquest
cop a les dues. Tanquen dissabte al vespre, diumenge
i els dies de festa.
El vi de la casa ve de Gandesa i és, com la resta, natural
i gens sofisticat. I les postres, tres quarts del mateix.
46 REVISTA TAXI 155 • MARÇ-ABRIL 2003
Els estrangers hi arriben amb la guia a la mà; el local
surt en diaris, revistes, llibres de viatges i televisions de
mig món, però res de tot això no afecta els Montolio,
atents a la qualitat del peix, a l’enfarinat, a la temperatura
de l’oli i a donar servei al nombrós públic que freqüenta
el petit establiment i que fa anar els colzes per
ocupar un lloc a taula.
Tanta naturalitat i tant de seny aplicats a la feina antiga
de donar menjar al personal sorprèn, meravella i inspira
un respecte infinit per dos homes treballadors que
no entenen cap altra forma de portar el seu negoci:
sense enganyar, amb respecte i passant al capdavant
de la casa tantes hores com calgui.
Més que una casa de menjars Can Maño és un monument
a l’honestedat, al bon gust i a la sinceritat. Si us
hi deixeu caure és molt possible que m’hi trobeu,
entaulat i feliç.
CAN MAÑO
CARRER DE BALUARD, 13
08003 BARCELONA TEL. 933 193 082
Pierre Roca