155(definitiva).qxd (Page 10) - Institut Metropolità del Taxi

La veritat és que a un parell de nois
del grup els ha anat molt bé perquè
han fet mínims individuals, però a les
que hem competit per a proves de
mig fons no ens ha acabat de sortir
com volíem. Jo potser he estat la pitjor.
pA partir d’ara comença un nou
cicle abans dels Mundials de
Barcelona. Serà tant dur com l’anterior?
Sí perquè és l’últim de la temporada i
es fa llarg. Però com que tenim el
Mundial, se suposa que vas amb més
il·lusions i representa que serà molt
més amè. No obstant això, serà un
cicle dur perquè arrossegues el treball
dels mesos anteriors i el ritme és més
fort.
pT’entrenes pràcticament tot el
dia?
Normalment fem tres entrenaments al
dia. De 8 a 9.45, al migdia de 12.30 a
14, i a la tarda de 18 a 20. El primer i
l’últim és d’aigua i el del mig de gimnàs.
Les tres setmanes del darrer
cicle hem fet quatre entrenaments al
dia, això significa que hem passat de
cinc hores i mitja a sis hores i mitja
d’entrenament diàries.
pS’ha dit que el vostre entrenador
era massa dur. És cert?
La veritat és que és dur, per què ens
hem d’enganyar. És un entrenador
que vol molta disciplina i que creu que
per obtenir uns certs objectius a nivell
internacional s’ha d’entrenar molt i
s’ha de ser molt estricte. Jo porto
amb ell nou anys i has d’estar una
mica predisposada a aguantar tot
això. Si tu estàs predisposada a
entrenar i en tens ganes i vas amb
il·lusió es fa suportable, perquè a
aquest ritme jo he aguantat nou anys.
El que passa és que ve gent que no
està gaire predisposada, no té ganes i
tot se’ls fa molt més difícil.
pL’objectiu més immediat, doncs,
és el Mundial?
Sí, perquè ara pràcticament només hi
ha competicions esporàdiques del
circuit català. Nosaltres podríem
intentar preparar el Ciutat de
Barcelona per fer la marca mínima
amb individual, però l’entrenador no
42 REVISTA TAXI 155 • MARÇ-ABRIL 2003
“El que la
gent ha de
valorar en
el Mundial
de Natació
és la quantitat
de
finals i
semifinals a
què podem
arribar”
ho vol perquè ens arrisquem que el
Mundial no ens surti bé, que és el
nostre màxim objectiu. L’entrenador
pensa que si la Federación ens vol
emportar a més a més per a l’individual,
bé, però si no, nedarem al relleu.
Així ho ha comunicat al seleccionador
i la decisió està presa. Dependrà del
seleccionador nacional si ens “fica” o
no a la prova individual. Com que ja
estem dins del Mundial, serà una cosa
que ens ve de més a més.
pQuan s’està competint en què es
pensa?
Si les sensacions són bones, penses:
“Pots, pots, pots...!” i te’n surts. A
Madrid, on les sensacions per a mi no
han estat bones –a part que surts
amb por perquè no t’acabes de trobar
bé–, pateixes molt i l’únic que dius els
darrers cinquanta metres és “sisplau
que no em mori”. La veritat és que
surts a per totes. A mi encara mai no
m’ha sortit cap competició amb el
sentiment per dir “no puc, no puc”. Jo
sabia que no podia, però el meu cap
em deia “anem a intentar-ho”.
pCom veus que va l’equip espanyol
al Mundial de Barcelona?
En ser un equip reduït, crec que
podem obtenir uns bons resultats. No
hem d’oblidar que és un Mundial, no
és un campionat europeu on les
medalles poden abundar. El que la
gent ha de valorar és la quantitat de
finals i semifinals a què es pugui arribar.
Aquí radicarà l’èxit de la natació
espanyola perquè grans medalles no
podem esperar. Podem esperar, potser,
la medalla de la Nina en alguna de
les seves proves. El nostre relleu té
moltes possibilitats d’estar dintre la
final i fer-ho molt bé, però s’ha de
tocar de peus a terra. Primer, s’ha de
nedar, poden haver-hi moltes sorpreses,
tant per part nostra com pels
altres.
pEl fet que el Mundial sigui a
Barcelona, us fa sentir més còmodes?
Sí, però a la vegada molt més pressionades,
perquè si tu vius a Galícia
no vindrà a veure’t un nombre tan
gran de gent com si vius aquí. Els
amics, els companys de sempre, de
la universitat ja s’estan interessant per
adquirir les entrades. Suposo que
sabrem superar-ho, altres vegades
també ho hem passat i ha sortit bé.
pDesprés del Mundial, què li quedarà
a Laura Roca?
Anar als propers Jocs Olímpics per
segona vegada, que és una de les
meves il·lusions, i plegar. Jo ho avanço.
pCom veus la preparació dels
Mundials a Barcelona?
Molt bé. Suposo que com a tot arreu