155(definitiva).qxd (Page 10) - Institut Metropolità del Taxi

Gastronomia
Humils i famosos Apicia
S’han fet famosos fins i tot a Madrid, on
un restaurant català regentat per un
cuiner també del país els ha posat de
moda incorporant-los en el seu menú
de temporada. M’estic referint als calçots,
aquelles cebes tendres que apareixen als inicis
de la primavera i al voltant dels quals es reuneixen
grups d’amics i familiars tot coincidint
amb els primers indicis del bon temps.
On millor es mengen, però, és en el seu lloc
d’origen, les terres tarragonines, i el millor
moment, els primeros mesos de la primavera.
A mesura que avança la temporada, alguns
pagesos de la zona observen incrèduls com es
cotitza a ciutat el producte nascut en les seves
terres fèrtils. No és gens estrany sentir-se a dir
si es coneix algú, que a ciutat ens enganyen
tant en el preu com en la qualitat. No els manca
una certa raó, perquè el millor calçot és el que
es menja a l’aire lliure i té sabor de terra.
Però els calçots no serien el que són si no anessin acompanyats
de la famosa salsa romesco. També aquí els succedanis no compten,
i on es prepara com cal és als pobles tarragonins. Els orígens
i els anys d’història d’aquesta salsa marquen distància i distinció.
S’ha de tenir present que va néixer en l’època romana i aquí prenen
renom altres productes cultivats amb la cura de la gent de la
zona que viu i es desviu per la terra: les ametlles torrades, l’oli d’oliva,
el pebrot…
Els calçots amb la seva salsa són la manifestació prou contundent
que, amb els més humils productes de la terra, es pot gaudir d’una
menja exquisida més enllà de la sofisticació de les noves tendències,
tot i que tampoc no cal no perdre-les de vista.
REVISTA TAXI 155 • MARÇ-ABRIL 2003 47