22.04.2013 Views

1 - Fundació Lluís Carulla

1 - Fundació Lluís Carulla

1 - Fundació Lluís Carulla

SHOW MORE
SHOW LESS

Create successful ePaper yourself

Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.

ELS PRIMERS JOCS FLORALS A L'EXILI:<br />

PERPINYÀ, 1902 - Josep Maria Ainaud de Lasarte<br />

K j^ANY 1902. els Jocs Florals de la Llengua Catalana Ique<br />

m havien estat instaurats a Barcelona l'any 1859) celebra-<br />

^ ^ ven per primera vegada la seva festa a l'exili, si bé dins<br />

els Pai'sos Catalans. Ho explicarem. La Festa, prevista com cada any<br />

per al primer diumenge de maig. a Barcelona, havia estai suspesa<br />

per l'autoritat militar. La Comissió Organitzadora dels Jocs Florals<br />

veia com l'any s'anava escolant sense trobar ni el lloc ni la data oportuns<br />

per a celebrar-los. I heus ací Que monsenyor Carsalade, bisbe<br />

de Perpinyà i gran amic de Catalunya, s'adreçà als mantenidors per a<br />

fer-los saber que havia comprat l'antic monestir de Sant Mani del<br />

Canigó —aleshores en runes— per tal de restaurar-lo, retornar-lo al<br />

culte i posar-lo de bell nou al servei de Catalunya. I amb aquest motiu,<br />

l'oferia perquè hi fossin celebrats els Jocs Florals que havien estat<br />

suspesos.<br />

Immediatament, el benemèrit poeta i editor Francesc Maiheu<br />

fque era el president d'aquells Jocs Florals i que sempre en fou l'ànima)<br />

posà en moviment amics i recursos, i ho resolgué en pocs dies.<br />

I així. el dia II de novembre de 1902, se celebraven els Jocs Florals<br />

de la Llengua Catalana, amb tota solemnitat, dins/'acollidor recinte del<br />

'fi I •<br />

monestir de Sant Mart! del Canigó. A més del ritual tradicional de la<br />

festa, hi oficià una solemne missa monsenyor Carsalade. el mateix<br />

prelat que havia recordat aquelles paraules de mossèn-Cinio uns<br />

mesos abans parlant del Canigó:<br />

"Que ditxós seria de dormir la meva son última i eterna en el<br />

pil d'aquella muntanya que lani estimo i que lant he cantall<br />

Els meus pobres ossos, barrejats amb els ossos gloriosos del<br />

Comte Guifré i dels vells monjos, esperarien en pau el dia de<br />

la resurrecció, allí damunt dels núvols, prop del cel, a l'ombra<br />

de la creu del Canigól"<br />

/ com una prova més de la unitat de la llengua catalana, era proclamat<br />

Mestre en Gai Saber un poeta mallorquí, Miquel Costa i Llobera.<br />

Per primera vegada, els Jocs Florals de la Llengua Catalana s'havien<br />

celebrat a l'exili. Avui, en el setanta-cinquè aniversarid'aquesia<br />

efemèride i en vigílies del retorn a Catalunya dels Jocs Florals que<br />

des del 194] s'han celebrat fora de Barcelona, hem cregut oportú<br />

d'evocar aquest retrobament memorable dels catalans d'ençà i enllà<br />

dels Pirineus, amb l'esperança que, en un futur proper, "tots siguem<br />

uns".<br />

111<br />

El Jocs Florals a Sant Mani<br />

del Canigó.<br />

A contraportada, la<br />

placa commemorativa<br />

— que. per cert, té les dates<br />

equivocades - fixada a la<br />

façana de Can Tona:<br />

MOSSÈN JACINTO<br />

VERDAGUER FENT DE<br />

MESTHEIDEPAGÉSEN<br />

AQUESTA CASA DE CAN<br />

TONA 1860-1870<br />

{dates certes: 1863-1871)<br />

CURSANT AL SEMINARI<br />

DfWC PLANEJA PART<br />

DE SON POEMA<br />

UATLANTIDA.<br />

IFoto E. Esteve)

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!