Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
ELS PRIMERS JOCS FLORALS A L'EXILI:<br />
PERPINYÀ, 1902 - Josep Maria Ainaud de Lasarte<br />
K j^ANY 1902. els Jocs Florals de la Llengua Catalana Ique<br />
m havien estat instaurats a Barcelona l'any 1859) celebra-<br />
^ ^ ven per primera vegada la seva festa a l'exili, si bé dins<br />
els Pai'sos Catalans. Ho explicarem. La Festa, prevista com cada any<br />
per al primer diumenge de maig. a Barcelona, havia estai suspesa<br />
per l'autoritat militar. La Comissió Organitzadora dels Jocs Florals<br />
veia com l'any s'anava escolant sense trobar ni el lloc ni la data oportuns<br />
per a celebrar-los. I heus ací Que monsenyor Carsalade, bisbe<br />
de Perpinyà i gran amic de Catalunya, s'adreçà als mantenidors per a<br />
fer-los saber que havia comprat l'antic monestir de Sant Mani del<br />
Canigó —aleshores en runes— per tal de restaurar-lo, retornar-lo al<br />
culte i posar-lo de bell nou al servei de Catalunya. I amb aquest motiu,<br />
l'oferia perquè hi fossin celebrats els Jocs Florals que havien estat<br />
suspesos.<br />
Immediatament, el benemèrit poeta i editor Francesc Maiheu<br />
fque era el president d'aquells Jocs Florals i que sempre en fou l'ànima)<br />
posà en moviment amics i recursos, i ho resolgué en pocs dies.<br />
I així. el dia II de novembre de 1902, se celebraven els Jocs Florals<br />
de la Llengua Catalana, amb tota solemnitat, dins/'acollidor recinte del<br />
'fi I •<br />
monestir de Sant Mart! del Canigó. A més del ritual tradicional de la<br />
festa, hi oficià una solemne missa monsenyor Carsalade. el mateix<br />
prelat que havia recordat aquelles paraules de mossèn-Cinio uns<br />
mesos abans parlant del Canigó:<br />
"Que ditxós seria de dormir la meva son última i eterna en el<br />
pil d'aquella muntanya que lani estimo i que lant he cantall<br />
Els meus pobres ossos, barrejats amb els ossos gloriosos del<br />
Comte Guifré i dels vells monjos, esperarien en pau el dia de<br />
la resurrecció, allí damunt dels núvols, prop del cel, a l'ombra<br />
de la creu del Canigól"<br />
/ com una prova més de la unitat de la llengua catalana, era proclamat<br />
Mestre en Gai Saber un poeta mallorquí, Miquel Costa i Llobera.<br />
Per primera vegada, els Jocs Florals de la Llengua Catalana s'havien<br />
celebrat a l'exili. Avui, en el setanta-cinquè aniversarid'aquesia<br />
efemèride i en vigílies del retorn a Catalunya dels Jocs Florals que<br />
des del 194] s'han celebrat fora de Barcelona, hem cregut oportú<br />
d'evocar aquest retrobament memorable dels catalans d'ençà i enllà<br />
dels Pirineus, amb l'esperança que, en un futur proper, "tots siguem<br />
uns".<br />
111<br />
El Jocs Florals a Sant Mani<br />
del Canigó.<br />
A contraportada, la<br />
placa commemorativa<br />
— que. per cert, té les dates<br />
equivocades - fixada a la<br />
façana de Can Tona:<br />
MOSSÈN JACINTO<br />
VERDAGUER FENT DE<br />
MESTHEIDEPAGÉSEN<br />
AQUESTA CASA DE CAN<br />
TONA 1860-1870<br />
{dates certes: 1863-1871)<br />
CURSANT AL SEMINARI<br />
DfWC PLANEJA PART<br />
DE SON POEMA<br />
UATLANTIDA.<br />
IFoto E. Esteve)