1 - Fundació Lluís Carulla

Saíó / menjador del
Palau C orni/las.
"Del fBspBcie H'eslimac'ó
amb Quà lou imcrai.
en donen prova BI IBI
Que tingués un lloc a la
taula dels Lúpe!. justameni
el capçal de prelerèncm "
Joan Torrent i Fàbregas.
IFoio Arxiu Mas)
punts essencials, no discernits amb la deguda prudència,
es troben a ia base de ta seva tragèdia.
Trasbalsament espiritual
Gaudint de l'amistat i la confiança del marquès,
mossèn Cinto l'acompanyà sovint en els seus viatges.
El més transcendent fou el realitzat a Terra Santa,
del qual mossèn Cinto tornà literalment trasbalsat.
Tot el que, sacerdotalment, havia fet fins aleshores li
semblà poc i s'imposà l'obligació de reduplicar la
seva donació al sagrat ministeri. La seva ardor al confessionari
no tingué límits; les seves visites a les cases
en destret no tingueren aturador; la seva assistència
als moribunds no tingué fre. D'aquest moment arrenca
la seva donació als exorcismes, en una lluita a
mort contra el dimoni. Les escales del palau del
marquès de Comillas es veieren plenes de gent tèrbola
que acudia al mossèn, el qual els atenia sense
discernir la vera necessitat de la vulgar especulació.
El marquès arribà a molestar-se d'aquella invasió a
casa seva, i mossèn Cinto començà a considerar que
la caritat estava molt per damunt de les conveniències
socials.
L'inici de la tragèdia
El marquès es queixà al bisbe, i el bisbe amonestà
el mossèn. Era el començament del malentès que duria
a la tragèdia. Per manca de prudència, mossèn
Cinto no veia que en feia un gra massa; ell s'hauria
escandalitzat d'això d'un gra massa, car, per a ell, per
a servir Déu tot era poc; per manca de visió, el marquès
i les jerarquies eclesiàstiques no veien que mossèn
Cinto no era un capellà qualsevol, sinó un home
ferit pel llamp del geni, raó per la qual li eren consubstancials
moltes de les seves excentricitats. Després hi
hagué la calúmnia. Els envejoses del destí de mossèn
Cinto, els qui haurien dut una vida regalada a l'ombra
del marquès, iniciaren l'atac per la part més vulnerable:
la distribució de les almoines. Mossèn Cinto hi
era presentat com un hereu escampa que dilapidava
la fortuna del marquès; però el cert era que ni una
sola de les almoines distribuïdes per mossèn Cinto no
s'havia fet sense el vist i plau del generós donant.
m
Palau del marqués
de Comillas. a la cantonada
de la Portaferríssa
lla Rambla.
"Al començ de l'hivem de 1877,
quan portava nou o deu mesos
calebrani per la família López
/ era conegui ja com l'auior
de L'Ailàniïda, mossèn Cinto
entrà amb residència fixa
al palau de la Ponalenissa. "
Joan Torrent i Fàbregas.
Hi romangué divuit anys,
el temps granat de la seva
vida. i en soni en tràgiques
circumstàncies.
(Folo Arxiu Mas)