1 - Fundació Lluís Carulla

Folgueroles (Osona).
"El primer problema quesorgei'
al Qui BS proposa Bsludiar la vida
del poeta, el constituBix la
determinació de la casa on
L'a néixer."
Josep Miracle.
IFoio E. Esteve)
30
^ • • Vr-
abans ni en els seus temps de seminarista. En ell, tot
havia canviat, doncs, d'ençà que s'havia donat al
sacerdoci. Componia poesia religiosa amb la mateixa
senzilla frescor i elegància de quan escrivia poesia popular
de caient més aviat eròtic en el millor sentit de
la paraula, però així i tot desacordat amb fa seva condició
de seminarista. Era al començament de la producció
que li crearia una anomenada de poeta mistic.
Capellà de vaixell
La guerra i els sofriments que endurà durant el seu
exercici parroquial a Vinyoles li minaren la salut. Uns
mals de cap terribles no el deixaven viure, i una de les
providències del metge va ser fer-li afaitar el cap.
fviossèn Cinto se'n va anar a Barcelona, on tenia
prou i bons amics, en cerca d'un metge que li entengués
el seu mal. Els amics es van mobilitzar, i l'atribolat
mossèn va trobar el que cercava. El metge diagnosticà
anèmia cerebral í, per a combatre-la, li foren
prescrits aires de mar. El problema era de difícil resoldre:
mossèn Cinto no tenia suficients recursos econòmics
per a establir-se en un poblet de la costa, ni
podia aspirar a exercir-fii de vicari o de rector sense
abans haver hagut de resoldre l'erradicació de la diòcesi,
i, naturalment, havent d'esperar que es produís
una vacant. Aquest problema també el van resoldre
els amics: el qui hi tenia prou accés, abordà el marquès
de Comillas en sol·licitud d'una plaça de capellà
de vaixell. Cabalment el marquès de Comillas tenia un
vaixell sense capellà, i mossèn Cinto fou adscrit als
serveis de la Companyia Transatlàntica.
Vicissituds de viatge: pèrdua del manuscrit
de"rAtlàntida"
Un dia de desembre de 1874, mossèn Cinto embarcà
al port de Barcelona en el vaixell Numancia en direcció
a Cadis, on s'havia d'incorporar al Guipúzcoa,
que era el vaixell que li estava assignat. Home de terra
endintre, la travessia per mar el marejà en gran manera
i no aconseguí habituar-se al gronxament del
vaixell fins que arribà a València. En sortint del Grau,
el seu port, mossèn Cinto tingué un desassossec major
que el del mareig: aleshores va saber que el Numancia
faria una altra escala a Màlaga, i això feia
creure com a molt possible que el Numancia arribaria
a Cadis quan el Guipúzcoa ja en fos fora. Per guanyar