1 - Fundació Lluís Carulla

El bressol de mossèn Cinto
s conserva, dins d'una
vitrina, al Museu Diocesà
de Vic.
ÍFoio Arxiu Mas)
ESBÓS BIOGRÀFIC
DE
JACINT
VERDAGUER
Josep Miracle
J
ACINT Verdaguer i Santa/ó va néixer a Folgueroles,
al cor de la Plana de Vic, el 17 de maig
de 1845. Els seus pares eren de condició humil;
ell, Josep Verdaguer i Ordeix, era pagès i picapedrer;
ella, Josepa Santaló i Planas, duia el pòndol
de la casa. Es van casar el 2 de juny de 1841, i del seu
matrimoni van néixer l'hereu, Miquel, el 2 d'abril
de 1842, el segon, Jaume, el 29 d'abril de 1844, i en
terç lloc Jacint en la data indicada. Darrera vindrien
altres cinc fills, fins a completar un total de vuit.
Poc abans de la naixença de Jacint Verdaguer,
el 13 de novembre de 1844, es produí la defunció del
segon fill, Jaume. En aquella data, Josepa Santaló
estava gràvida de Jacint, en el tercer mes de la gestació.
Aquesta circumstància va influir notòriament
en el destí de Jacint. D'una banda Jacint passava a
ocupar ei lloc del cabaler. 1 ésser cabaler, en aquella
època i en aquell lloc, tenia per destinació l'Església.
D'una altra, és molt probable que Josepa Santaló,
que era dona d'una gran pietat, d'una pietat a tota
prova, oferís a Déu el fill que li venia si li era permès
de veure'l agambar. Aquestes dues circumstàncies
es troben a la base de la carrera sacerdotal de mossèn
Cinto, les quals circumstàncies no s'haurien donat
en ell si hagués estat el primer fill o no hi hagués hagut
la mort de Jaume.
Un noi eixerit i trapella
De petit. Jacint Verdaguer va ser allò que se'n diu
un noi eixerit; de més a més de participar activament
en els jocs i les trapelleries dels seus companys, tenia
especial complaença a escoltar les cançons i les rondalles
que sabia la seva mare, o els fets de l'antigor
que contaven els vells del poble. Aquesta apetència
ja era una predestinació; en tota la vida conservà el
gust pel folklore i una gran preferència per la cançó
popular.
És testimoni del mateix Verdaguer —vegeu poesia
L'arpa — , que els diumenges a la tarda la seva mare
l'emmenava a l'ermita de la Damunt, a un tret de fona
de Folgueroles i aleshores voltada d'una roureda isarda,
on, ultra els actes de devoció, ella oferia a Déu el
seu fill per a l'Església —"a son Fill oferint-me,
que em somreia com jo assegut en la materna
falda"—; d'aquestes anades a la Damunt cal destacar
el dia que es topà amb el músic napolità que |i
despertà la vocació a la poesia.
El Seminari
Quan el noi comptà nou anys, la seva mare complí
la prometença; a començament de curs emmenà Jacint
al Seminari de Vic amb la idea que en sortís
sacerdot. Seguir la carrera eclesiàstica no era aleshores,
a Vic, cap càrrega econòmica; la matrícula era
irrisòria, i els llibres passaven de l'una a l'altra promoció.
Amb altres companys seus, Verdaguer anava
i venia cada dia de Folgueroles a Vic i de Vic a Folgueroles,
a peu i mati i vespre; dinava a Vic, en una
casa on li escalfaven la minestra que l'estudiant es
duia.
Iniciació poètica
A Verdaguer, el Seminari li queia a sobre. El seu
cap no estava prou ben format per assimilar les assignatures,
i l'estudi li era un patiment. A fi de curs
aconseguia males notes de les quals es rescabalava,
com podia, el setembre. Els anys corrent, la pro-