1 - Fundació Lluís Carulla

medalla de plata de la Ciutat i hom constata com una altra prova
del seu serjtit caritatiu el detall que moltes vegades, en les visites
domiciliàries fetes a llars humils, quan veia que els estadants
eren persones veritablement privades de recursos no tan sols renunciava
a percebre els seus migrats honoraris Ien acabar la carrera
havia obert un consultori a la plaça de les Basses de Sant Pere.
on cobrava una pesseta per visita), sinó que. fins i tol, els pagava
dissimuladament ei cost de les medecines que els receptava. En
un altre sentit. Bartomeu Roben podria repetir allò del 'Tenorio"
que baixà a les barraques i pujà als palaus, ja que també tou cridat
a consulta a Madrid, l'any 1884, durant la darrera malaltia d'Alfons
XII.
Un ciutadà exemplar
Perú aquest metge sol'licitadlssim, respectat i admirat de tothom,
aquest home que en l'encertada opinió de Maragall era una persona
eminentment social, que presidí en dos períodes distints
l'Ateneu Barcelonès i que fou posat al cap de la Sociedad Econòmica
Barcelonesa de Amigos del Pals. no f)auria tingut un monument
en una cèntrica plaça de la capital catalana Ique ara sembla
que tornarà a ésser erigit}, no hauria estat recordat amb tanta gratitut
pels seus contemporanis, ni el seu nom no seria esmentat ara
amb tant de respecte, de no haver dedicat els darrers anys de
la seva vida a una actuació cívica primerament en profit dels barcelonins
i, després, en defensa de les reivindicacions catalanes.
No pot ésser qualificada, en propietat, com a política la gestió
de Bartomeu Roben i Yanàbal com a regidor de Barcelona
• durant el període 1884-1890 elegit en les llistes presentades pel
panit conservador, però ja té una cena significació patriòtica la seva
decisió d'accedir, en qualitat de president de l'Econòmica, a desplaçarse
a Madrid a mitjan novembre de 1898, juntament amb els
presidents de les entitats Foment de Treball Nacional, Institut Agrícola
Català de Sant Isidre i Aleneu Barcelonès, per tal de presentar
a la Reina Regent una exposició per la qual, considerant l'estai
de prostració en qué es trobava Espanya després del desastre
colonial, es proposaven determinades mesures per a la reforma
administrativa del pals. i, entre d'altres, la descentralització i la regionalització
d'alguns serveis.
Aquest document reformista responia a un estat d'opinió molt
generalitzat, que en els cercles polítics i periodístics de Madrid
anomenaren "regeneracionismo", és a dir: uns propòsits d'esmena,
més o menys sincers, perquè no tornessin a produir-se situacions
d'aclaparameni com les que es vivia per la pèrdua de les possessions
espanyoles d'Ultramar a causa d'una derrota bèl·lica que uns
dirigents frívols i egoistes no pogueren evitar i, ni tan sols, preveum.
Cal aclarir, però. que. a Catalunya, aquest "regeneracionisme"
que a la resta d'Espanya tenia molt de retòric i que, per tant. resultà
inoperant, adoptà una forma sincera: la de les reivindicacions
concretes d'un catalanisme que, si bé, en un principi, podia
haver estat una mica utòpic com el que arribà a anicular la Unió
Catalanista, agrupament d'entitats patriòtiques sorgit el 1891. que
en la reunió celebrada l'any següent a Manresa aprovà les "Bases
per 8 una Constitució Regional Catalana", anà guanyant posicions
amb la catalanització de les corporacions barcelonines: Ateneu,
Acadèmia de Jurisprudència, Econòmica, Foment... i tractà, infructuosament,
de guanyar la primera batalla a les eleccions generals
del mes d'abril de 1898.
Una típica manifestació del "regeneracionismo" espanyol fou la
constitució, a començos de març de 1899, d'un govern conservador
{un gabinet liberal o "tusionisla" presidit per Sagasta era
al poder en produir-se el desastre colonial).
El formà Francisco Silvela, que atorgà el Ministerí de la Guerra
al general Camila Garcia Polavieja, que s'havia distingit militarment
a Filipines, políticament pel seu accentuat conservadorisme
i per haver revelat, en unes declaracions fetes al diputat i
periodista Rafael Gasset, una cena simpatia pel regionalisme que.
no cal dir, foren rebudes a Catalunya amb molt d'interès; fins al
punt que, determinats elements del Comerç i de la Indústria
de Barcelona, havien organitzat una "Junta Regional
de adhesiones al Programa del General Polavieja". Per tal de donar
alguna satisfacció a Catalunya. Silvela va incloure a l'equip ministerial,
assignant-li la canera de Justícia, un català il·lustre: el jurisconsult
Manuel Duran i Bas.
L'alcalde
Amb el canvi de Govern, calia renovar l'Alcaldia de Barcelona,
i, moll probablement per indicació de Duran, fou escollit per al
càrrec el doctor Roben, en el qual el prestigi professional i social
era augmentat per la consideració en qué el tenia la Reina Regent
d'ençà de la consulta de meigas celebrada a Palau i de la visita
que li féu per a sotmetre-li l'exposició de les entitats barcelonines. El
mateix dia en qué es publicava a "La Gaceia de Madrid" la Reial
Ordre per la qual era designat alcalde. Bartomeu Roben, afeccionat
a l'antropologia, pronunciava a l'Ateneu Barcelonès una conferència
sobre "La raça catalana", en la qual féu unes distincions
sobre les configuracions cranials dels diversos pobles que han
habitat la Península i llur assentament predominant (cranis allargats
o dolicocéfals a la pan atlàntica de la Península, cranis
15