1 - Fundació Lluís Carulla

un dia, decidí transbordar en un altre vaporet. Ell
creia que al Numancia li abonarien la part del viatge
no realitzada, i en comptes d'aquesta bonificació es
trobà amb que li eren exigides sis pessetes per despeses
que havia fet a bord. Ell no les tenia. Ell havia
hagut de manllevar els diners per a pagar el passatge,
i, imprevisor, no havia demanat cap sobrepuig per a
qualsevol imprevist. No havent pogut satisfer, doncs,
aquelles sis pessetes, al Numancia li segrestaren la
maleta fins que les pogués pagar. Dins la maleta hi
havia ei manuscrit de L'Atlàntida.
En la indigència
Desesperat, va acórrer al bisbat, on li va ser molt
difícil de convèncer el majordom de palau. A la fi
aconseguí ablanir-lo, i, "com qui les tira al mar",
el majordom li donà les sis pessetes, amb les quals
mossèn Cinto s'afanyà a cercar la maleta.
Els pocs cèntims obtinguts li permeteren, però, de
fer el transbord, i de viatjar de Màlaga a Cadis en la
condició més ínfima, sobre coberta. La precaució resultà
inútil: quan fou a Cadis, el Guipúzcoa \a havia
salpat altre cop cap a Amèrica.
Tot i ser al revés, el problema de mossèn Cinto era
el problema de la Companyia. El capellà no tenia vaixell,
i el vaixell no tenia capellà. 1 els dies passaven i la
solució no es trobava. A la fi la solució es va presentar
sola. Fou decidit que mossèn Cinto embarcaria
en el Antonio López i que al port de l'Havana
s'integraria al seu vaixell, el Guipúzcoa. La Companyia
donà un anticip de la seva paga al capellà, el
mossèn pogué tornar tes sis pessetes al majordom de
palau, pogué pagar el seu hostalatge, i lliure de deutes
i de preocupacions s'instal-là al vaixell Antonio López.
1 amb aquest vaixell anà a l'Havana i es pogué integrar
al seu Guipúzcoa.
Entre Espanya i Cuba
Verdaguer va fer nou viatges d'anada i tornada d'Espanya
a Cuba i de Cuba a Espanya. Els seus viatges li
serviren de molt per a poder precisar les referències
geogràfiques que hi havia en el seu poema. Substancialment,
els viatges no influïren gens en la seva redacció;
Verdaguer ja tenia pràcticament el poema llest
Cambra amb la reproducció
—l'original és conservat
al Museu Diocesà de Vic—
del bressol de mossèn Cinto.
(Foto E. Esteve)
31