1 - Fundació Lluís Carulla

Vaixell "Guipútcoa".
d'Anionio López y Cia.
lavui Compania
TransatlàruJcal. Verdaguer
s'hi embarcà, coma
capellà, durant uns dos
anys 0874-1876)
"Muniai de loS navilis
en l'ala beneïda
busqui de les Hespéndes.
lo taronger en llor.
mes all és /a despulla'.
de l'orba auo ha tants sesi'"
se n 'ós ensenyar lli-:
isolspucofaiirii·
si et plauen, eixes fulloi.
de l'arbre del Iruit d'or
Palau del marqués
de Comillas. Pintures
del Vigatà. al Saló
de Fesies.
/Foio Arxiu Masl
32
quan va embarcar-se. D'akra banda, dos aspectes en
els quals havia especulat mossèn Cinto li foren escamotejats;
un, la contemplació del Teide, el gran volcà
de Tenerife; no el va poder veure mai, car la ruta dels
seus viatges passava per Madera i no per les Canàries;
l'altre, els grans temporals, car en tots els seus
viatges la mar va ser llisa i plana, i no pogué veure mai
les onesenfurides.
Al cap de dos anys, el novembre del 1876, mossèn
Cinto donà per closa la seva etapa marinera. De Cadis
es traslladà a Barcelona en el Ciudad Condal; el
seu poema havia passat la prova del foc, i "salabrós
encara i fent olor de quitrà i d'algues marines"
el dedicà al senyor Antoni López, marquès de Comillas.
El millor poeta èpic de la llengua catalana
Als Jocs Florals vinents, els del 1877, L'Adàntida
va fer sensació. La seva redacció definitiva era una
cosa més completa, més acabada, que no pas aquella
Espanya naixent que havia presentat als Jocs del 1868.
Verdaguer hi va ser consagrat el millor poeta èpic de
la llengua catalana.
L'ingrés a la casa del marquès de Comillas
Ja he dit que Verdaguer dedicà L'Atíàntida al senyor
Antoni López, marquès de Comillas. Aquella dedicatòria
era tot un símbol. Antoni López no solament
havia estat el seu protector quan li foren prescrits
aires de mar, sinó que en ésser finida la seva vida
marinera es posà mossèn Cinto a casa perquè hi digués
missa a intenció dels seus benamats difunts i li
fesd'almoiner.
Començava una nova etapa en la vida de mossèn
Cinto- Per a molts, en el seu cas, hauria pogut ser el
començ d'una vida regalada. Per a ell va ser el començament
d'una vida de fatics. El marquès de Comillas
socorria cosa d'unes disset famílies necessitades,
i, amb els anys, mossèn Cinto, el seu almoiner,
elevà aquella xifra a tres-centes. Per a ell, la caritat no
tenia aturador; el sacerdoci no tenia límit. Aquests dos