1 - Fundació Lluís Carulla

El canvi de forma de la lletra erra
Després d'anys d'estudiar un gran nombre de manuscrits
verdaguerians de totes les èpoques —des
dels juvenils fins als dels darrers anys del poeta —
tot de cop em vaig adonar que Verdaguer escrivia la
lletra erra de dues formes diferents que anomenaré
"erra primera" i "erra segona"
"erra primera": r
"erra segona": Z
però en un mateix manuscrit la forma d'aquesta lletra
era sempre la mateixa, fos de l'un o de l'altre tipus.
Això em féu pensar —no hi veia altra explicació —
que Verdaguer en un moment determinat havia canviat
la forma d'aquesta lletra, i que, segons la forma
adoptada, uns manuscrits eren anteriors al canvi i els
altres posteriors. L'anàlisi de bon nombre de manuscrits
d'època coneguda, sobretot les cartes autògrafes
del poeta, m'ho confirmà.
El canvi de forma de la lletra s'efectuà cap a la meitat
de l'any 1874 quan Verdaguer es trobava a Barcelona
reposant per refer la salut.
Verdaguer emprà, doncs, l"'erra primera" des que
començà a escriure fins al 1874. L"'erra segona" dura
del 1874 al 1882, en què el nostre poeta torna a l"'erra
primera", que ja no abandona fins al final de la seva
vida.
Incloem, en facsímil, dues cartes del 1874, adreçades
per Verdaguer, des de Barcelona, a Jaume Coltell
(23): l'una de mitjan abril amb "erra primera" i
l'altra del 3 d'agost ja amb "erra segona".
Est/mat Jaume: vaig rebre ta apreciada carta / vaig
(carta escrita amb "erra primera")
Estimat Jaume: per no ser gaire còmodo el carn! de
la Puda
(carta escrita amb "erra segona")
23. Inserides per Collell al Carteig..., pégs. 29 i 32. respectivament.
Vegeu a la pàgina 62 ambdós facsímils.
r//*i-.
x?:·^r
l'-km
^^^'... .-•i'
«•••. "•; '-tii'','
Quan vaig comprovar aquest canvi de la lletra, em
va sorprendre la seva absoluta regularitat, que em
semblava impossible. Com que suposo que també ho
pot semblar als meus lectors, els suggereixo, ara que
acaben de llegir la carta a Collell amb "erra segona",
que mirin els altres facsímils ací inserits del Colom i
del manuscrit de Vic, escrits els anys d"'erra primera":
no hi trobaran ni una sola "erra segona".
61
El canonge Jaume Colell.
(Foto Arxiu Mas)
"Al Semingh, en el segon
curs de Filosofia, conjmgué
l'amisiaí més (ona de totes,
que ve ésser de gran
transcendència en la seva vide
de poeta: amb Jaume Collell.
Aquest era el gall de l'aula.
i encara que anava un curs
enrera, Verdaguer el prengué
per mestre de bell antuvi i li féu
arribar a les mans un quadern
ple de versos, alguns d'ells
vallfogonescos,
tot demanant-li el perer.
Collell li aconsellà que no
malgastés el talent en semblants
composicions, que no mereixien
elnam de poesia.
Tant li agradà a En Cinto,
per sincer, aquest judici,
el qual coincidia amb el seu
propi, que des d'aquell dia
restaren amics."
Josep Miracle.