1 - Fundació Lluís Carulla

A Itàlia, l'escriptor Lluís Sunyer, de pare barceloní,
traduí a !a llengua italiana, en prosa, el poema de
Verdaguer; el periòdic "Fanfulla delia Domenica", de
Roma, publicà la versió dels sis primers cants 120
juliol - 7 desembre 1884), i a continuació edilà el
poema sencer en llibre (Roma, Forzani, 1885), del
qual féu obsequi als subscriptors.
Abans d'acabar el segle, s'havien publicat també
una traducció en alemany, de Clara Commer (dues
edicions, 1897 i 1911) i una altra en llengua txeca, en
vers, de Jaroslav Urchiictny (18911. Traduïts en llengua
sueca, el doctor Gòran Bjorkman, cavaller dels ordes
de sant Jaume i d'Isabel la Catòlica, publicà dos fragments
de L'Atlàntida a la revista "Stockholms Dagblad"
(14 de febrer de 1897), versió que reproduí
una altra publicació de la capital de Suècia.
Quant a estudis, assenyalem per la seva importància
ei del filòleg alemany Eberhard Vogel, Neucatalanische
Studen (Padeborn 1886), el qual fa una minuciosa
anàlisi de L'Atlàntida que li serverix de base
per a l'estudi fonètic i morfològic de la nostra llengua.
L'interès de L'Atlàntida no fia decaigut en el nostre
segle, i se n'fian publicat versions en altres llengües:
en portuguès, en llatí, en esperanto...
Relacions fecundes amb gent de lletres
forana
L'extraordinària difusió de L'Atlàntida als països
europeus representà per a Verdaguer l'inici de nombroses
relacions, que s'ampliaren amb motiu de la
publicació de noves obres, sobretot del poema Canigó.
El nostre poeta fou diligent a conrear les relacions
i algunes ultrapassaren el marc purament literari.
L'epistolari verdaguerià, en curs de publicació,
ens il·lustra a bastament sobre la intensitat que assoliren
algunes d'aquelles relacions, especialment amb
els grups de poetes i escriptors de les contrades més
pròximes al Pirineu, com són el Rosselló, Provença
i el Llenguadoc, entre les quals i Catalunya hi havia
una afinitat lingüística i cultural, i on un fort moviment
patriòtico-renaixentista es desenvolupà alhora.
Al Rosselló, país germà, Verdaguer fou admirat i
estimat com el poeta nacional que aixecà la parla
Ets Gegants apedreguen
Alcides Icani primer)
"Lo creuen ja enrrepenygs
colgat, com en sa tossa, quan de
l'enuig la llama llampeguejà
en son ull. i amb Quatre colps C/H
clava los bolca i los destrossa,
com terrosseda d'aspre goret lo
pas del trull. "
"Mes ell, com entre brévols
canvissos. s'hiobre via. la
clava de terrible maneig
descarregant, que, ambseide
sang, incendis illàgrimes, sentia
en sa esp&tlla terrissa com
ella. bategar\t. Tall'hàroe,
al rompre aquella maror
armipoieriia; s'engolta en les
onades a colps de ferro cru;
i term i tort oposa la seva
a llur empenta, comnauqueaun
abordatge presenta el pit tot nu.
Allà aboca ses ires on més erreu
pot batre, empeny, romp
i arrossega com estimbat
torrent; los guerrers de
cap d'ala cauen de quatre ea
quatre: lo rebuig, com espigues
deblat. decantencant. "
Quadre a l'oli de Felip Vall
i Verdaguer, conservat al
Museu Verdaguerià de
Vil·la JiDana.
91