1 - Fundació Lluís Carulla

de la "història antiga" era ei mateix Verdaguer, i tant
l'autor com els lectors saben que existeix Amèrica,
descoberta prop de quatre segles abans.
Però a l'època de r"erra segona" la "història antiga"
és relatada per l'ermità quan encara no s'ha
descobert el nou continent, l'existència del qual és ignorada
en aquell moment tant pel cenobita com pel
seu jove oient Colom. Aquest canvi de narrador ha
obligat a eliminar del primer text les paraules Amèrica
i Andes, malgrat que amb les forçades substitucions
d'aquests dos termes el concepte expressat en
el corresponent vers perdi en exactitud geogràfica
(només cal mirar els mapes de l'antic i el nou continent
per a veure-hi que és molt més "espinada"
d'Amèrica els Andes, que d'Europa els Alpsï.
L'estrofa definitiva, tal com la podem llegir ara a
L'Atlàntida, és:
He vist d'un llit de perles alçar Nàpols i Iberia;
he vist Sàhara, Grècia i Egipte al fons del rnar:
l'onada he vist que em colga jugar sobre Sibèria,
i, espinada d'Europa, los Alpes eriçar.
Com es pot veure, totes les esmenes interlineals
d'aquesta estrofa han estat incorporades al seu
text definitiu. I encara l'autor n'hi ha afegit una altra
que modifica el principi del tercer vers, eliminant
la monotonia que resultava del fet que tres versos
seguits —els primer, segon i tercer- comencessin
amb les mateix paraules he vist.
NOTES
faí Compareu la diferència enire l"'erra primera'
l"'erra segona" de la seva esmena furapa.
d'Amèrica i
Darrera etapa de la composició
de "L'Atlàntida"
El desembre del 1874 Verdaguer embarca al port de
Barcelona. El període de vida marinera del poeta,
com a capellà del vaixell Guipúzcoa, durarà prop de
dos anys, fins al novembre del 1876. S'ha emportat
els papers de L'Atlàntida, però la seva salut millora
molt lentament, i no deslligarà la veta amb què els
guarda enrotllats entre el seu equipatge fins a la
primavera del 1876, quan ja fa un any i mig que navega.
En dóna la primera notícia a Jaume Collell, al
qual escriu el 7 de juny des de Santander, on havia
arribat després del setè viatge de tornada de Cuba a
la península:
"... Te faig saber que he començat a espolsar
lo matalàs de L'Atlàntida, que per cert necessita
com jo, dels aires de mar..." (24).
(bl Cal remarcar que encara hi ha una ailra esmena en el text del
facsímil, Sfí/iara. afegida amb llapis damunt el terme Pmvença
del segon vers, però aquesta esmena és molt anterior
a les altres, ja que l'erra de Sàhara és "erra primera". 24, Vegeu Collell. Carteig..., pàg. 50.
65
"VeglB Uevani estandre's la
banal aurom.
en llocs vermells i rossos tronats,
i brins d'or fi."
Dibuix de Xiró, conservat a
Vil-a Joana.