Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
A Moncserrar, l'any 1900.<br />
en plena decadència física<br />
del poeta.<br />
IFo!o Arxiu fÀas)<br />
36<br />
Tots els carrers de la parròquia de Betlem han sentit<br />
el fregadís de l'arrossegar els peus de mossèn Cinta<br />
en aquesta tasca ingrata i anònima.<br />
Misèria i humiliació final<br />
Els darrers anys de mossèn Cinto van ser de misèria<br />
i d'humiliació. Prematurament vell. al començament<br />
del 1902 se sentí malalt. La noticia va córrer<br />
com un regueró de pólvora. Aleshores hi va haver com<br />
una mena de reviscolament, en la consciència de<br />
tots, de la presència de mossèn Cinto. De pertot plogueren<br />
els oferiments perquè Verdaguer hi anés a<br />
guarir — o a morir — . Verdaguer acceptà el de l'alcalde<br />
de Sarrià, Ramon Miralles. Es tractava de Villa<br />
Joana, una finca enclavada en ple bosc de Vallvidrera.<br />
Verdaguer hi ingressà el dia 17 de maig de 1902, el<br />
mateix dia en què complia els cinquanta-set anys. Hi<br />
estigué tres setmanes, la major part del ternps enclotat<br />
al llit, en algunes ocasions passejant pel gran<br />
pati, i per tres vegades podent dir missa a l'oratori annex<br />
a la seva cambra.<br />
Amics i enemics a l'entorn del llit de mort<br />
Empar Duran i la seva germana no es volgueren<br />
separar de l'il-lustre malalt. Tampoc no se'n volgueren<br />
separar diverses persones d'ultradreta, les quals<br />
tractaren inútilment de posar pares camils al servei de<br />
mossèn Cinto. Voltant el seu llit d'agonia se succeïren<br />
escenes desagradables, dretes i esquerres disputant-se<br />
l'honor de la confiança del malalt. Les primeres<br />
aconseguiren que mossèn Cinto fes testament<br />
el 3 de juny. Però mossèn Cinto es penedí d'haver-lo<br />
fet, i a les c^ues de la matinada del dia 10 sol·licità de<br />
l'alcaide de Barcelona que es traslladés a Vil·la Joana<br />
amb un notari a fi de fer testament segons la seva<br />
voluntat.<br />
Verdaguer fina a dos quarts de sis de la tarda<br />
d'aquell mateix dia 10 de juny. L'Ajuntament es féu<br />
càrrec del seu cadàver i li organitzà un enterrament<br />
apoteòsic. Una enorme immensa gernació seguí les<br />
despulles mortals del poeta. Aquell enterrament va<br />
ser un veritable plebiscit.