1 - Fundació Lluís Carulla

JOS de Poblet i un d'ells historiador famós del monestir, un altre fou
Br^tiverdelamorigiadela Valld'Ebron.
Josep Finestres inicià els seus estudis al Col·legi de Cordelles
de Barcelona i obtingué el grau de batxiller a divuit anys. Suprimida
la Universitat barcelonina va passar a Cervera, on es va
doctorar en dret civil a vint-i-set anys i es llicencià en cànons.
Eclesiàsticament no passà de clergue tonsurat, sense ordres,
per voluntat pròpia. Regentà diverses càtedres i, per bé que
jubi/at a seixanta-ires anys. romangué a la capitalsagarrenca fins que
a la tardor del 1777, a vuitanta-nou anys, anà a passar uns dies a
Montfalcó i allí mori, a casa del seu íntim Andreu Comes.
En càrrecs oficials no passà de vice-canceller de la Universitat,
puix que no volgué mai "borbone/ar", mot amb el qual irònicament
motejava els afalagadors del sobirà, el qual tenia la prerrogativa
de nomenar els cancellers. Comentà i publicà textos jurídics
fonamentals. Se li coneixen una dotzena d'obres publicades i
sis deixades inèdites. Es té com el seu volum cabdal Eiusem in
HermogenJani turis epilomarun libros sex commeniarjus (Cervera
1757). El 1762 publicà Sylloge inscnptiorum romanorum quea in
Principatu Calalauniae vel extani vel extaleruni. Gran professor,
refeu les seves lliçons de càtedra a Exerciialiones Academiae
(Cervera 1745) i Prolectiones Cervarienses (1752). entre altres textos.
S'havia proposat escriure una Història del Dret Català, de
la qual només resten uns apuntaments i publicar uns Elements
de Dret, que restaren inèdits.
UNA ENTITAT CENTENÀRIA:
EL FOMENT MARTINENC - Carme Agustí i Badia
D
INS el moviment creador d'entitats culturals que tingué
lloc a Catalunya el darrer terç del segle passat, el Foment
Martinenc ocupa un lloc ben destacat per la seva actuació,
avui centenària. Fundat el 1877 a Sant Marti de Provençals -aleshores
vila independent de Barcelona ~ tingué com a finalitat primordial
la instrucció popular (creà unes escoles, de bona anomenada,
dirigides un temps per Pau Vila) i impulsà una munió d'activitats
culturals dedicades preferentment als habitants d'aquest barri. En el
seu teatre foren representades obres dels millors autors catalans del
seu temps -Guimerà, Iglesias, fíusinol- i el seu Llibre d'Or s'honora
amb la signatura del President de Catalunya, Francesc Macià.
La música fou també objecte de dedicació per part dels socis i abans
del 1936 comptà amb un Orfeó propi.
L'acabament de la guerra afectà, com a tantes d'altres entitats
catalanes, la seva activitat, però uns anys més tard, noves Juntes
Directives impulsaren de bell nou el Foment Mdninenc. Avui, amb
més d'un miler de socis actius, manté seccions d'Excursionisme.
Esperanto, Escacs, Activitats Culturals de la Dona. Penya Blaugrana.
una Coral Infantil (Eixerits) i una d'adolescents (Grup Sambuca),
l'Esbart Sant Jordi i la Colla Sardanista Alba. Enguany ha estrenat
un nou local, on tenen cabuda totes les seccions, la Biblioteca i les
activitats d'esplai, conferències, cine-íòrum i cursets de llengua catalana.
• El Centenari, a més dels actes propis de cada Secció i de tota
l'entitat, es commemorarà amb la publicació de l'historial del Foment
Martinenc, com a testimoni d'un segle d'aportacions a la història
cultural de Barcelona.
trr^7-- - -i-r.-,-.--- -
';"^H
jf^fiwí£Sjm9^^È
ISi
%fi
- ^ ^
"^ ib.'' i 1
SK
wj>. ^^V
s^^i^Lv
^^^^H^^v J^^|H| ^^^Hfr
^^^^^^^^
P;^ •-
li
^^B-'
[Bf^í
|r-
RAMON CABRERA, LA GRAN FIGURA
MILITAR DEL CARLISME CATALÀ
Edmon Vallès
£
- -
L 24 de maig de 1877 morí en la seva possessió de Wentworth,
a Surrey. Anglaterra, Ramon Cabrera i Grinyó.
Tenia setanta-un anys i en feia vint-i-set que, casat amb
una anglesa, portava la vida d'un gentleman farmer. La seva
muller, Marianne Catherine Richards. l'havia conegut l'any 1850.
Educada en el culte carlylià als herois, probable lectora de Byron,
es va sentir atreta per aquell home ja madur -quaranta-quatm
anys- que arribava precedit d'una anomenada de coratge i fidelitat,
bé que també de violència i de sang. Es casaren i, segons
sembla, el matrimoni, malgrat la diferència d'educació, de procedència
i d'edat lla comtesa de Morella mori l'any 1915) fou feíiç.
Així. amb aquest happy end, fina un dels catalans que han tingut
els partidaris més incondicionals i els enemics més acarnissats, un
dels que han desvetllat els entusiasmes més fervorosos i els odis
més ferotges. Tots per raons ben justificades.
L'any 1833, en els inicis de la primera guerra carlina, Ramon
Cabrera deixà el seminari de Tortosa, on estudiava amb nul·la vocació,
per incorpomr-se a les partides que aplegava a Morella el baró
d'Hervós. en defensa de l'infant Caries Maria Isidre. Carles V per
als seus partidaris. Ja no era tan jove, puix havia nascut el 1806.
i tot fa pensar que la seva decisió no tan sols fou ideològica, sinó
també fruit d'una secreta ambició: la de prosperar en la guerra.
Estaven molt pròximes aleshores no sols la lluita entre absolutistes
i constitucionals, sinó fins i tot la Guerra del Francès; l'una i l'altra
havien convertit en personatges homes de procedència molt modesta.
Cap altra professió com la de les armes no permetia pujar
més amunt i més de pressa.
Aquest fou el cas de Cabrera. Quan, el juliol del 1840, passà
a l'altra banda de la frontera, amb les darreres tropes carlines. Cabrera
era tinent general, comte de Morella i el personatge militar
més rellevant del carlisme. Havia estat comandant general de
r'Exérdt R&al"a Aragó, a València i a Múrcia.
19