Projecte Sabers Cereals_def_web - Fundació del Món Rural

Figura 24. Com es mostra en la imatge, els plantadors es col loquen entre el marge de la
parcel la i el tallador. A la part posterior s’observa la figura tradicional del talldor guiant
als plantadors.
Font: Autor Jordi Serarols i Fajas.
El sistema tradicional de plantar els plançons d’arròs es va començar a perdre als anys
seixanta amb la reintroducció de la sembra directa a partir de tècniques mecanitzades i
de l’ús de productes fitosanitaris.
Breu recull de varietats d’arròs conegudes:
Varietats antigues: Francès, Bahia, Sénia, Montsianell,
Matusaca, etc.
Varietats d’arròs llarg: Lemon, Thaibonnet, Skylomen,
Marisma, etc.
Varietats més noves: Fonsa i Gleba.
El birbar i la collita de l’arròs
Després de la sembra, l’arròs creix i madura a les parcel les inundades. Per tal
d’eliminar les males herbes que creixen als marges i entre les plantes d’arròs, es birben
els camps. La tècnica de birbar es fa manualment, identificant i eliminant les males
herbes de les plantes d’arròs de les parcel les o bé, amb l’ajuda d’una falç o corbella,
eliminant les herbes dels marges i dins dels mateixos camps, quan aquestes són molt
abundants. Quan les espigues d’arròs estan prou madures i han assolit una
determinada mida es deixen de birbar els camps ja que fer-ho podria perjudicar la
collita. Just abans de la sega, al mes d’agost, es procedeix a la selecció de llavor, és a
dir, escollir aquell gra que ha crescut en condicions més òptimes per perpetuar-lo en la
Fundació del Món Rural/ Àrea de Medi Ambient: gemma.estany@fmr.cat / marc.costa@fmr.cat
37