Peus Negres 17 - Colla de Castellers d'Esplugues

10
J. S.
Grup de músics
Junts, gralles de vuit
Aquest any la colla ha
experimentat una evolució
notable quant a
nivell tècnic i quant
a l’assoliment dels objectius que
tenia.
Paral·lelament les gralles també
hem crescut tècnicament. Hem
incorporat segones veus, nou repertori
i els tabals han experimentat
una millora notable pel fet que
ja tenim tabalers propis. Volem
destacar la qualitat del so a plaça
i l’augment de membres del grup.
No obstant això, per arribar
a aquest nivell no només
s’ha de treballar els divendres
col·lectivament, sinó que individualment
cadascú ha de preparar
repertoris i assajar a casa seva. La
feina en grup òbviament és important
per perfeccionar l’afinació
i unificar el so, però creiem que
per seguir millorant la compenetració
tècnica a plaça seria molt
adient poder assajar algun castell
amb la colla.
Al final d’aquesta temporada
han arribat dos tabals i tres gralles,
entre ells un adult que anteriorment
formava part de la colla.
Què ha mogut el Felipe a formar
part del grup?: «La qualitat musical
i la capacitat de creixement que
ha experimentat en un any, així
com la creença que la colla és una i
per tant qualsevol pot formar part
del tronc, la pinya o els músics.»
Per fi gralles de vuit!
Per Festa Major estàvem molt
nerviosos. Vam viure el castell
entre tremolors, llàgrimes i molt
patiment. Recordeu que les gralles
ho veiem des d’una altra perspectiva,
però no menys de prop. No
ens podem permetre el luxe de
perdre notes a causa dels nervis, ni
afluixar la bufera per l’emoció de
les llàgrimes que ens rodolen galta
avall quan l’enxaneta corona el
castell.
I... per fi vam poder estrenar
la nostra tan esperada i assajada
sortida llarga (de la qual probablement
amb l’emoció del moment
pocs es van adonar).
Aquest any per als músics no
ha estat tot de color de rosa. Hem
tingut un camí llarg i costerut on
hem trobat alguns obstacles. Dins
del grup, com pot passar a altres
parts de la colla, hi ha disparitat de
criteris, que afortunadament amb
diàleg i bona harmonia hem sabut
solucionar. Els problemes també
han arribat de l’exterior del grup.
Aquests darrers van fer perillar la
continuïtat del grup, però un cop
més el seny, el fet de mirar sempre
pel bé de la colla, no haver deixat
ni una sola setmana de treballar
conjuntament i mirar per la música
han fet que tot torni al seu lloc
a poc a poc.
A tots aquests entrebancs, afegim-hi
el fet que, per raons òbvies,
el lloc d’assaig és diferent i això representa
un problema d’integració
a la Colla. Tant és així que no coneixem
una bona part de la gent
nova que ha arribat els darrers
mesos i nosaltres som uns totals
desconeguts per a ells.
Volem seguir creixent i que alhora
la colla creixi amb nosaltres.
Esperem que totes aquestes petites
històries s’acabin de polir, que algunes
desapareguin i que les noves
que es presentin siguin planeres i
simples.
Estaria bé recordar a tothom:
orgull de pinya, orgull de tronc,
orgull de canalla i…
Orgull de gralles!