Peus Negres 17 - Colla de Castellers d'Esplugues

J. S.
El Circ Cargolí
Una Cavalcada de Reis inoblidable
Podríem escriure moltíssimes
coses bones sobre
la passada Cavalcada de
Reis, en què vam participar
amb la carrossa del Circ
Cargolí, però segur que ens quedaríem
molt, molt i molt curts.
Així doncs, hem pensat de reproduir-vos
alguns dels missatges
d’agraïment que vam enviar la
mateixa nit de Reis, en el xat de
WhatsApp que vam crear per a
l’organització de la carrossa, algunes
famílies participants:
«Cargolins/cargolines, ha sido
una tarde súper. Chicos, la carroza
super; chicos y chicas la canalla,
bueno, bueno... qué decir de la canalla!!!
Estaban guapísimossssss. Un
besazo muy fuerte a todos y que nos
traigan mucha felicidad los reyes...
NOS LO MERECEMOS!!!!»
«Molt guai. La Jana, la Queralt
i l’Eloi s’ho han passat mooooooolt
bé. I els “papes” també!!! Gràcies a
tots per aquesta tarda tan especial.»
«Los padres de Mariona también
queremos agradecer enormemente
a todas las personas que han
dedicado su tiempo para que nuestros
hijos disfrutaran como lo han
hecho. Tanto pequeños como grandes
hemos disfrutado mucho. Feliz noche
de reyes.»
«Les meves filles segur que no
oblidaran mai la nit d’ahir. Moltes,
moltes, moltes, moltes gràcies als que
ho vau fer possible.
PD: L’Eulàlia i jo tampoc ho
oblidarem.»
Espero que us transmetin el sentiment
de les famílies, pares, mares
i canalla que hi vam participar.
Moltes gràcies de nou als que
ho van fer possible i a la colla.
Ferran Jané i Eulàlia
Pagès,
Pares de la Mariona, la Laia
i la Martina
Escamot ciclista
A
la colla hi ha molts aficionats
a la bici. Gràcies
a una filtració de
l’equip de Redacció
de la revista, hem vist que només
entre els novatos cinc es confessen
amants de la bici de forma explícita.
Amb motiu d’aquesta raó, al
maig va organitzar-se una esplèndida
sortida a la platja del Prat per
la riba del Llobregat. Un bon grapat
de cargolins va pujar a la bici
per gaudir d’unes vistes pel Delta
força boniques i d’una jornada
de platja. En acabat, a la Closca
ja de tornada, alguns van seguir
practicant altres esports, mentre
que d’altres la feien petar al pati
engolint cerveses, una altra mena
d’activitat esportiva.
Però no tot és tan esplèndid.
L’escamot ciclista resistent, format
pel Quique, el Josep i el Christophe,
ha vist com antics pedaladors
anaven desertant. Va ser mítica
l’anada a Arenys de Mar, tramuntant
la Serra de Marina amb la
bici a l’espatlla. D’aquests tres, el
Christophe mereix un reconeixement
particular: felicitats, crack,
ets un bèstia!
De la mateixa manera, altres
anys un grupet de cargolins pedalàvem
per Collserola els divendres
a la tarda. Aquí és on les desercions
són més alarmants: es van
perdent aquelles sortides en què
ens endinsàvem en esbarzers esponerosos,
travessàvem profunds
bassals fangosos i ens estimbàvem
per corriols pedregosos. Ah!, tornaran
mai aquells bons temps?
Salut i bici!
El ciclista resistent
37