Peus Negres 17 - Colla de Castellers d'Esplugues

12
M. T. J. S. J. S.
Diada de Sant Jordi
diumenge 23 d’abril
L’estrena a casa tenia lloc una
setmana més tard. Força camises
blau elèctric envaïen el Brillas, tot i
que l’esforçat chronista d’aquestes
llampants chròniques, lesionat per
un dissortat i inexplicable accident
de bici, s’ho va haver de mirar de
fora estant. Començàvem forts
amb el primer 5de7 de l’any, una
mica lent però contundent, que
deixava pas a un 4de7 en què cada
rengle mirava a una banda diferent,
força desllorigat. Finalment,
un 4de7 amb agulla en la línia del
cinc: molt segur i amb molt bones
mides, i amb el pilar del mig
que va girar per saludar la plaça.
Per plegar, un vano de 5 que també
va girar, el pilar de 5 del qual
tenia l’alineació «b», la del Ferran
com a segon. Afegirem que la filla
del Jaume Baix, la Blanca, va
pujar per primer cop tota sola un
pilar (el de quatre) i que la Ylènia
també es va estrenar, d’acotxadora
al cinc.
Centelles
diumenge 6 de maig
Arribàvem al poble osonenc
sota núvols que feien flaire de tempesta.
Una passa de comunions de
canalla ens deixava sense nens, que
lligat a desercions a pinya i tronc
ens obligaven a abaixar expectatives
i a desitjar, gairebé, que els núvols
precipitessin. Començàvem
amb un quatre de set «universitari»,
molt més feixuc que de costum,
amb dosos de més de vint
anys i una enxaneta que ja era
enxaneta quan encara no dúiem
casc (alabat sia déu). El colós, que
des de dins es veia romboïdal, es
va vèncer amb una relativa facilitat.
Tot seguit era el torn d’un
3de6 aixecat per sota que en alguna
aixecada no va acabar d’anar
a l’hora, mentre que en tercera
ronda portàvem l’anfractuós 4de6
amb agulla, un castell que a aquest
brillant chronista no li agrada gens
i del qual ja parlarà un altre dia.
Segons la nota de premsa de la
colla, es confirma que hi va haver
novetats al tronc: el Jonàs cantava
la pinya des de segons, cosa noticiable.
Vam acabar, de forma força
novedosa, amb un trist pilar de 4
aixecat per sota, i tal dia farà un
any. I mentre marxàvem de plaça,
començava a ploure.
El Poble-sec
diumenge 20 de maig
El xàfec violent primaveral lapidava
Barcelona i, entre el plugim
posttempesta, arribàvem al Poblesec
per delectar-nos amb el que ens
deparava la jornada. Sortíem amb
un 5de7 molt solvent, en què sembla
que un segon estava girat però
que, amb tot, va anar com una
seda. El cinc donava pas al 3de7
aixecat per sota, veritable repte de
la jornada. I si al 2011 havíem començat
amb dues llenyes d’aquest
castell, el 2012 no va començar
pas millor: va pujar molt bé fins al
darrer pis, que, com tothom sap,
és quan de debò comença la gresca.
La primera aixecada dels segons
damunt els baixos va ser una
mica un nyap: la rengla va alçarse
molt més ràpid, deixant la plena
més avall; el castell es va girar
molt, sobretot la rengla, i va acabar
petant. En repetició tiràvem el
4de7a, molt obert enmig del xivarri
de la pinya i amb un dels baixos
que va patir força. Plegàvem amb
un 4de7 força tranquil i amb un
pilar de 5 per acomiadar-nos.
Els Bandarres ens van convidar
a botifarra i, oh, sorpresa!, va
aparèixer l’omnipresent i tot poderós
Jaume Barri, el nostre déu,
que va fer una actuació força semblant
a les de Ganàpies, una mica
més adaptada a la canalla, però
molt divertida. I un grup d’ska per
tard va tocar sota l’amenaça constant
de la pluja i, entre tanta aigua,
el 3de7s quedava a l’aigüera...