Peus Negres 17 - Colla de Castellers d'Esplugues

32
Reflexions d’un assaig
Ramon Sàlvia
Una vegada passada
l’eufòria d’haver descarregat
el nostre primer
castell de vuit, i mentre estava en
un assaig de final de temporada
mirant la gent, em vaig adonar
que jo només portava tres anys a
la colla, molt importants si mirem
els resultats, ja que ens hem
consolidat com una de les millors
colles de set i per fi hem aconseguit
el tan buscat i treballat 4de8.
També vaig recordar les converses
que durant aquest temps he tingut
amb la gent que fa molts més anys
que són a la colla i que em deien
coses com: «Ara, això sí que és un
assaig; fa goig veure tanta gent» o
«ens presentàvem a plaça i només
podíem fer castells de sis o de cinc
moltes vegades» o «fins i tot no podíem
actuar»…
Evidentment el més fàcil en
aquests anys tan durs era deixarho,
però gràcies a aquesta gent
que van seguir fent castells en els
moments complicats i que mai es
van desanimar, avui podem dir
que som una gran colla. Jo que
vaig entrar quan tot anava rodat,
La culpa és de la Vella
només conec la part bonica de la
història, amb un cop molt dur,
cruelment dur, i que porto sempre
dins meu però que al mateix
temps ens serveix per seguir lluitant
per aconseguir noves fites.
A ELL li vull donar les gràcies
per tot el que ens va donar, la seva
generositat, la seva força, i també
a tots els que en un moment o altre
han portat la nostra camisa a
plaça, i molt especialment a tots
aquells cargolins i cargolines que
van saber aguantar els moments
complicats, ja que han estat uns
elements importantíssims a la nostra
colla.
Mirant, també em vaig adonar
que hi havia molta gent que
no coneixia, gent nova que està
entrant a la colla per la dinàmica
que portem i que és fonamental
acollir i fer que en gaudeixin per
aconseguir ser una colla de vuit
consolidada. És un repte però no
un impossible; només cal que mireu
cap al Vallès, on poden tenir
els mateixos avantatges i inconvenients
que al Baix Llobregat.
Amb un xic de nostàlgia
Joan Pastor
Quan per Festa Major vam descarregar
el primer castell de vuit de
la història de la colla, pel meu cap,
a banda de l’alegria i l’emoció del
moment, van passar molts records,
moltes vivències, moltes emocions
i també moltes decepcions, molts
projectes, molt de treball i moltes
satisfaccions. I és que en divuit
anys passen moltes coses.
Però deixeu-me que us faci una
reflexió.
Quant entrem a la Closca, el
primer que veiem és una gran fotografia
d’un gran castell. Després
entrem al bar i al fons, al costat de
la barra, veurem una petita fotografia
d’un castell molt petit.
Entre una fotografia i l’altra la
distància és de divuit anys del treball
i la il·lusió de molta gent que
han fet molt per aquesta colla. Alguns
d’ells malauradament no han
pogut gaudir d’aquests moments,
i no podem oblidar que molt
d’aquest èxit és d’ells.