Peus Negres 17 - Colla de Castellers d'Esplugues

lòmetres pel passeig marítim del
Maresme i per la Nacional II. I finalment
ens vem deturar a Sinera:
Quan et deturis
on el meu nom et crida,
vulgues que dormi
somniant mars en calma,
la claror de Sinera.
Vam dinar i vam visitar la platja
sinerenca i encabat ens plantàvem
davant l’església del poble per celebrar
la Diada de Festa Major amb
els Capgrossos de Mataró, que
ens hi havien convidat. L’actuació
va ser molt ràpida —molt més
que les sis hores de bici del matí
per fer 68 quilòmetres ben curiosos—,
una de les més ràpides que
recordem: en poc més d’una hora,
despatxada. Nosaltres vam fer uns
castells molt parats i tranquils:
4de7a, 4de7 lleuger i 3de7a després
d’un peu i mig desmuntat.
Van ser construccions molt avorrides,
no com la pujada al Puig de
Castellar amb les bicis a l’espatlla.
Doncs això, vam acabar amb un
pilar de 5 una actuació que no passarà
als annals de la història, tot i
que va ser força maca:
«Vilatans, patricis de Sinera:
som a les acaballes de la faula. El
sol s’ajoca enllà dels turons del
Mont-Alt, una ora suavíssima es
desvetlla al Mal Temps i ens portarà
sentors de fonoll i de menta...».
Enllestim, doncs: els Capgrossos,
que protagonitzaven
la tercera actuació en només dos
dies, feien sense problemes 4de8,
5de7 i 4de7a més un vano de 5,
i tots contents. Tots contents? En
les ombres del capvespre enfilàvem
cap a l’autocar recordant tothora:
«Quan roures enyorosos / de verds
marins comencen / crepusculars
missatges, / volent-te foc, demano
/ nova claror, que siguis, / davant
altars on cremen / ardents silencis
d’ales, / encès cristall, més flama, /
llum de cançó senzilla.»
El Raval
diumenge 15 de juliol
Al Raval de Barcelona portàvem
novament el 3de7s, que va
reproduir els problemes del Poble-sec:
en aquesta ocasió, la plena
va regirar-se molt a la penúltima
aixecada, amb el segon molt tort
cap a una banda; quan va poder
recuperar la posició, els terços no
ho van poder fer i va acabar petant
tot. Sembla que en general
les aixecades eren massa ràpides
i brusques; en tot cas, 3de7s pel
cap. En primera ronda havíem
despatxat un 5de7 força segur amb
el tres una mica malament de mides;
en repetició a la segona ronda
provàvem el 4de7a, que va alçarse
molt ferm tot i que per dins es
bellugava força i el xivarri habitual
de les nostres pinyes era constant.
Un dels baixos patia força, amb
algun xiscle d’aquells esfereïdors.
Val a dir que va estrenar-s’hi al
tronc la Marina. En tercera ronda
portàvem un 4de7 lleuger de pes
massa tranquil. Acabàvem amb un
pilar de 5 i adéu-siau.
III Memorial David
Carreras
diumenge 22 de juliol
En aquest 2012 es van ajuntar
els actes de la Festa Major petita
de Santa Magdalena i l’ofrena a
la patrona en un sol cap de setmana,
deixant l’actuació castellera
enmig d’un programa d’actes
molt atapeït i colorit. Així, després
dels actes de la Processó del Ferro
del dissabte, el diumenge, amb
els Diables obrint-nos via, ens
plantàvem a l’església a fer la cosa.
Sortíem de 5de7, que segons una
piuladora habitual «abans fèiem
com a gran objectiu en 1a ronda
i ara serveix per donar confiança
al castell difícil, que fem en 2a
M. T.
Francesc Figueras
15