78 Matatemps per Senkreu Mots encreuats (solucions p. 72) MOTS ENCREUATS 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 Horitzontals. 1. Vehicle tirat per cavalls o mules que duia els castellers pels pobles per fer el 4<strong>de</strong>8. Beguda per <strong>de</strong>ixondir-se <strong>de</strong> matí. 2. Però ja no sou. Escrigueres un rètol a l’entrada <strong>de</strong> la Closca. 3. Calibrarem la feixuguesa d’alguna cosa. Casteller <strong>de</strong> Salt. 4. Moviments bruscos d’un castell que sembla que vol perdre la verticalitat. En català es pronuncia velaritzada. 5. Composició trobadoresca narrativa en vers. Estat laboral en què es troba molta gent. Article in<strong>de</strong>terminat. Llengota. 6. Determinar o causar la tara d’una merca<strong>de</strong>ria. Sorrenca. 7. Un art <strong>de</strong>sor<strong>de</strong>nat. Lliçó que se sap. Associació Nacional Republicana. 8. Fa por, molta por. Sols mallorquins. Peix d’aigua dolça aliè a les nostres aigües. 9. Una i<strong>de</strong>ntitat escassa. Aniré amb una afèresi. El punt més alt <strong>de</strong>l Puig d’Ossa. Preposició, pronom feble i article personal. 10. Treuen, prenen, segons Ausiàs March. Tenen una marca. 11. Sortí a la superfície <strong>de</strong>l mar. Ciutadana francesa amb nata que està molt bona. 12. Estudiós i amant <strong>de</strong> Samoa. Arran. 13. Tota cosa nada. Cou molt a la pell, però diuen que amb gust no pica. 14. Arrasat. Joc <strong>de</strong> taula i daus que només té gràcia amb alcohol pel mig. Extens, ampli, dilatat, etcètera. Horitzontals. 1. Vehicle tirat per cavalls o mules que duia els castellers al poble veí per fer un castell <strong>de</strong> vuit pisos. Beguda per <strong>de</strong>ixondir-se <strong>de</strong> matí. 2. Però ja no sou. Escrigueres un rètol a l’entrada <strong>de</strong> la Closca. 3. Calibrarem la feixuguesa d’alguna cosa. Casteller <strong>de</strong> Salt. 4. Moviments bruscos d’un castell que sembla que vol perdre la verticalitat. En català es pronuncia velaritzada. 5. Composició trobadoresca narrativa en vers. Estat laboral en què es troba molta gent. Article in<strong>de</strong>terminat. Llengota. 6. Determinar o causar la tara d’una merca<strong>de</strong>ria. Sorrenca. 7. Un art <strong>de</strong>sor<strong>de</strong>nat. Lliçó que se sap. Associació Nacional Republicana. 8. Fa por, molta On és en Wally? por. Sols mallorquins. Peix d’aigua dolça aliè a les nostres aigües. 9. Una i<strong>de</strong>ntitat escassa. Aniré amb una afèresi. El punt més Aviam alt <strong>de</strong>l si Puig us d’Ossa. hi trobeu! Preposició, (si és pronom que es feble veu res i article a la personal. revista impresa) 10. Treuen, prenen, segons Ausiàs March. Tenen una marca. 11. Sortí a la superfície <strong>de</strong>l mar. Ciutadana francesa amb nata que està molt bona. 12. Estudiós i amant <strong>de</strong> Samoa. Arran. 13. Tota cosa nada. Cou molt a la pell, però diuen que amb gust no pica. 14. Arrasat. Joc <strong>de</strong> taula i daus que només té gràcia amb alcohol pel mig. Extens, ampli, dilatat, etcètera. Partit Catalunya-Nigèria Verticals. 1. Bolets comestibles molt apreciats per fer truites. Castells amb dues enxanetes que es po<strong>de</strong>n fer amb ceps o servir amb un pinxo. Fa vibrar. 2. Dividit en arèoles o espais petits. Amansirà, domtarà, reduirà la resistència d’un castell. 3. Et quedaràs quiet mentre fas sostraccions aritmètiques. Contrasenyes utilitza<strong>de</strong>s pels participants <strong>de</strong> certs concursos literaris, etc. 4. Arrugaria un mallorquí. Taxa que imposa una càrrega pecuniària molt forta. 5. Una gran sorpresa. Déu <strong>de</strong>l Sol. Cosint la ralinga d’una vela. 6. Tornaríem a occir. Orella grega prefixada. 8. Nom propi. Trigués, romangués inalterat. Banc <strong>de</strong> sorra format a l’Ebre. 9. Ruques. Tingui criatures i en tingui cura. Anarkia. 10. Cansat, ujat, esfreixurat. Naps rodons que semblen cols. 11. Atès que no és barat el cotxe anglès. No estava prou bé per acabar a la UAB. Emano un balear. Contracció molt típica. 12. Es pot fer amb cebes dins un autocar. Lloc on arrelen els pins i altres arbres diversos, com els verns o els baobabs. 13. Un fi<strong>de</strong>l en temps <strong>de</strong> Ramon Llull. Que no cessa mai. 14. Deixaran d’estar a l’abast d’algú, alliberant-se d’una reclusió o d’un perill. Anés a Manacor a fer castells. Verticals. 1. Bolets comestibles molt apreciats per fer truites. Castells amb dues o tres aletes que es po<strong>de</strong>n fer amb ceps o servir amb un pinxo. Fa vibrar. 2. Dividit en arèoles o espais petits. Amansirà, domtarà, reduirà la resistència d’un castell. 3. Et quedaràs quiet mentre fas sostraccions aritmètiques. Contrasenyes utilitza<strong>de</strong>s pels participants <strong>de</strong> certs concursos literaris, etc. 4. Arrugaria un mallorquí. Taxa que imposa una càrrega pecuniària molt forta. 5. Una gran sorpresa. Déu <strong>de</strong>l Sol. Cosint la ralinga d’una vela. 6. Helena. Preposició subvencionada. Vaig anar <strong>de</strong> cul. 7. Tornaríem a occir. Orella grega prefixada. 8. Nom propi. Trigués, romangués inalterat. Banc <strong>de</strong> sorra format a l’Ebre. 9. Ruques. Tingui criatures i en tingui cura. Anarkia. 10. Cansat, ujat, esfreixurat. Naps rodons que semblen cols. 11. Atès que no és barat el cotxe anglès. No estava prou bé per acabar a la UAB. Emano un balear. Contracció molt típica. 12. Es pot fer amb cebes dins un autocar. Lloc on arrelen els pins i altres arbres diversos, com els verns o els baobabs. 13. Un fi<strong>de</strong>l en temps <strong>de</strong> Ramon Llull. Que no cessa mai. 14. Deixaran d’estar a l’abast d’algú, alliberant-se d’una reclusió o d’un perill. Anés a Manacor a fer castells.
Tu també hi eres. Aquesta revista és per a tu 79
Change language