Peus Negres 17 - Colla de Castellers d'Esplugues

18
M. T.
XIX Prediada
Ens cruspíem la paella popular
al migdia i a la tarda fèiem unes
partides de botifarra al Brillas perquè
cap a les sis de la tarda sortís
la cercavila més llargaruda i avorrida
de les que coneix aquest esforçat
chronista: quan començava
a baixar per Isidre Martí els castellers,
que havíem fet algun pilar a
la cruïlla amb Àngel Guimerà, enfilàvem
el camí del Brillas mentre
repartíem tríptics contra el Concurs
de Tarragona.
Vam començar amb el 4de7
«dels lleugers», prova del 4de8,
amb quarts i quints, que no va
oferir gaire resistència. Tot seguit
provàvem el 5de7, que va semblar
una mica obert del tres i un pèl
remenat a la descarregada, però
sense gaires problemes. Plegàvem
amb el 4de7a que, segons deien,
de fora es veia prou bé. El Jaume
I comentava que estava més tancat
del normal, com un 4de7, i que,
tot plegat, signava una «Prediada
de tràmit». Rubricàvem l’assumpte
amb un pilar de 5 també de tràmit.
En acabat, sopàvem tots al Brillas,
amb les altres colles, Torraires
i Cornellà. Va passar el correfoc
amb diverses colles de diables o
dracs o dimonis. Més tard, al sopar
de Bastoners, tocava La Ceba
M. T. Cecília Llatje
i la Carxofa, que són força bons,
i a les Tres Esplugues en Miquel
del Roig, que va fer força gresca
amb alguns castellers de fora
d’Esplugues i un escamot força
important de Minyons. I amb el
desig que l’endemà descarreguéssim
el 4de8 ens n’anàvem a dormir.
XIX Diada de la Colla
El chronista arribava a plaça
una mica abans de les dotze mentre
el Tarrés parlava per dedicar els
castells al nostre Pau just abans del
pilar d’entrada a plaça, amb una
estelada en el seu record. Pensant
tota l’estona en ell, era el moment
del 4de8.
La pinya va tancar-se amb molta
calma i els segons van col·locar-se.
Després d’alguns segons de dubte,
els terços van pujar amb decisió i
es va anar bastint el castell amb una
fermesa increïble. El 4 estava absolutament
parat tota l’estona, no va
perdre les mides en cap moment
i es va coronar amb una facilitat
al·lucinant. A la descarregada, amb
l’esclat de la plaça, només va haverhi
una remenadissa molt petita; el
quatre va seguir tan marmori com
abans. No es va estendre l’eufòria
fins que els terços no van sortir, i
quines putes ganes que en teníem,
hòstia puta. Quina alegria...
M. T.