Peus Negres 17 - Colla de Castellers d'Esplugues

La teca i el beure són els
actors protagonistes de
l’oci i l’activitat social de
la colla i de la seva evolució
els darrers anys. És una frase
una mica enrevessada extreta de
la revista anterior, però segueix
sent ben certa. Comencem l’any,
normalment, amb la calçotada, el
2012 celebrada a la nostra Closca
que ens estimem tant, amb les tones
habituals de ceballots i de carn
a la brasa i el pati fent-se cada cop
més petit mentre el veí malparit
sent el enrenou que movem.
Ha estat l’any de les paelles:
ens n’hem cruspit cinquanta mil
cuinades entre el Sasi, la Vella i
el Rubèn. No calien gaires raons
per fer-ne: un assaig especial (que
de tants que n’hem fet el que era
especial era no fer un assaig especial),
una trobada intempestiva a
la Closca, una festa a Esplugues...
De paelles exportades, a banda
de les de festes, recordem sobretot
la de Toca per la Marató, activitat
«solidària» organitzada pels
Drums d’Esplugues, colla de percussió,
dins el marc de la marató
nadalenca de Televisió de Cata-
Clixé d’activitats
lunya. Tothom en va sortir molt
content, tot i que era el diumenge
després del nostre sopar de Nadal i
que anàvem força ressacosos. Però
per a maratons i curses contra rellotge,
la gran pinya solidària
de la primavera, en què vam voler
muntar la pinya més gran del
món, també emmarcada en una
marató solidària d’aquestes, «contra
la pobresa», en deien, patrocinada
per La Caixa i gent per l’estil.
Vam moure un bon sarau i, tot i
que podria haver-hi hagut més
gent «solidaritzant-se», vam recaptar
força calés, ens va fer costat
gent diversa del poble i vam poder
conèixer personalment l’Elisabet
Carnicé, que va locutar l’acte en
directe per la tele.
La participació en actes «solidaris»
és una mena de deure
com a entitat cívica que belluga
unes dues-centes persones a l’any.
No només hem estat presents en
aquestes maratons, que al cap i a
la fi, i segons per a qui, són força
discutibles, sinó que també hem
tornat a col·laborar amb el banc
d’aliments de Gent Constructiva,
mentre que, a part, hi ha el tema
T. G.
de Ni muts ni a la gàbia. Com
sabeu, la colla va adherir-se a la
campanya en suport dels encausats
per defensar Collserola, entre els
quals hi ha un membre de la colla
i gent molt activa del poble. Perquè,
per a qui escriu aquesta cosa,
la solidaritat ben entesa és, com a
mínim, això.
En tot cas, la colla ha seguit participant
activament en tot d’actes
organitzats des de la Coordinadora
d’Entitats de Cultura Popular,
des de la Professó del Ferro
a Sant Mateu, etcètera. No és
exactament el mateix, però també
vam ser presents a la presentació
del llibre Esplugues Sona, dirigit
pel Joan Sanagustín i editat per
l’Espluga Viva: els nostres músics
hi van interpretar el toc de castells.
Però a banda d’aquests àpats
i activitats fora de la Closca, hi
ha un parell d’esdeveniments
que volem destacar. El primer és
l’habitual castanyada i túnel del
terror. Enguany el gimnàs va tornar
a esdevenir terrorífic, la canalla
en va sortir esgarrifada i la Marina
despullada. Finalment, el 18 de
gener vam celebrar el Carnestoltes
a la Closca, com és habitual, amb
pollastres humanoides, bravehearts
presidencials, bruixes rialleres i
heavies esfereïdors.
I bé, segurament ens deixem
mols tiberis, sopars i dinars, fet
que és bon senyal perquè significa
que la colla és molt activa i hi
ha ganes d’organitzar saraus. Bon
profit! J. S.
31