Peus Negres 17 - Colla de Castellers d'Esplugues

Foto: Carmen de Tena
Començàvem el 2011
amb reptes clars, repetir
el 3de7s i intentar
descarregar la torre i el
nostre màxim objectiu, el 4de8.
Jo passava de cap de canalla a
cap de troncs i a fer de sotscap de
colla, gràcies a totes les persones
que formeu la colla i que any rere
any m’heu ensenyat tant perquè
arribés el moment en què el Rai
em proposés de fer-ho. Aprofito
per dir-te que ens has fet tirar
endavant en uns moments molt
complicats i a més a més hem
aconseguit fer realitat el somni
més gran somiat.
L’any 2011 assajàvem els castells
amb una bona dinàmica i fent bé
les coses; recordo inclús que fèiem
assajos de pilars i tot, els dijous. Els
troncs avançaven cap al 4de8 i en
la resta de castells anàvem agafant
experiència de forma exponencial.
Quèiem al 3de7s i acabàvem la
temporada fent-ne set de consecutius,
un dels quals a Bunyuel.
Encaràvem el setembre amb
Marcats al cor
Lluís Muñoz
Cap de troncs i sotscap
de colla
un 4de8 perfilat del qual havíem
fet bones proves abans d’estiu i
tot apuntava bé. A l’actuació de
Montblanc ens plantejàvem fer la
torre i un cop a plaça tornàvem
a caure i en Ramon moria al cap
d’uns dies. Vam treure forces cadascú
d’on les tenia.
Més endavant al Concur7 fèiem
la millor actuació de la història
dedicada a ell. I ja el 4de8 es va
esvair, però seguíem junts després
d’un immens cop marcat al cor.
L’any 2012 va començar com el
primer, caient del 3de7s, un castell
que hem deixat de banda per
les exigències d’un castell com el
4de8 i per raons diverses inclús
tècniques. Això sí, el quatre anava
bé i de mica en mica i amb gran
dificultat hem anat confeccionant
entre tots un castell de somni.
A més a més, considero que
pel que fa al tronc tots hem fet
posicions que mai abans havíem
fet i ho hem fet amb èxit. També
aprenent la competència entre nosaltres
però sense oblidar que tots
tenim el nostre lloc i que les grans
fites les aconseguim entre tots.
Perdoneu potser que no faci
una valoració gaire profunda però
ja veieu que sobre castells no cal
dir res. Heu estat impecables. Tot
i així, sé que el més important és
com ho hem fet, com també explico
de passada. És possible que no
ens puguem imaginar el que hem
passat junts, jo no puc fer-ho pels
cops marcats al cor que em quedaran
per sempre, però fem la vista
enrere i el grup humà que hem
format és immens i no tinc paraules
per descriure’l. Que després del
que hem passat hem d’asseure’ns i
disfrutar els uns dels altres, d’estar
al costat de tots i intentant-nos
ajudar en el que puguem. Això és
el que ens queda. Mirar endavant.
Després de tot, Pau, vas marxar
i aquí ens quedem. Sense paraules
però ja saps que hem fet el 4de8 i
més castells inèdits com el 7de7. I
em presentaré com a cap de colla
com havíem parlat vegades.
Tot i així tingues molt clar que:
Et vindrem a saludar amb cada
aleta.
Et recordarem que som aquí
amb cada toc de castells.
Et farem sentir la nostra força.
I així estarem amb tu, per sempre.
Així doncs,
Dono les gràcies a tota la tècnica
que hem estat junts i a tots
vosaltres, la colla, pels esforços fets
dia rere dia que han donat uns
fruits que podem seguir fent realitat
mirant sempre amunt, però
també al costat per ajudar a qui ho
necessita.
7