Peus Negres 17 - Colla de Castellers d'Esplugues

16
Foto: Concepció Ventura
J. S.
ronda», i que en aquest cas era el
3de7 per sota, el qual va pujar més
o menys rebregat. A l’última aixecada,
quan semblava que havíem
aturat la primera sotragada forta,
el castell va tenir una rebrincada
insalvable i se’n va anar avall. Les
explicacions al desastre finalment
han sedimentat en un «fem les
aixecades massa brusques»; la impressió
d’aquest isnell chronista
és que els assajos no acabaven de
consolidar uns equips seriosos i tot
plegat feia que en conjunt la Colla
no anés a l’hora.
En repetició fèiem el 4de7a, que
va anar com oli en un llum, igual
que el 4de7 del final. Plegàvem
amb un vano de 5. I amb això cloíem
una primera part de la temporada
lleugerament inferior en
registres castellers que l’anterior,
però amb una mena de sentiment
generalitzat que teníem molta força
malgrat les patacades, i que ens
en podíem sortir al setembre.
Granollers
diumenge 2 de setembre
Repreníem la temporada a
Granollers per Festa Major de
l’Ascensió amb molt poc assaig
i curts d’efectius. El nostre president
participava en l’encesa de
la «tronada», una mena de traca
eixordadora, i tot seguit enfilàvem
els castells: 3de7, 4de7, 5de6 i
3pde4, molt parats i tranquils,
molt avorrits. Al 5de6, que va durar
com un de set, va estrenar-s’hi
una nena, la Lua, i també la Xènia
en un dels pilars.
Montblanc
Onze de Setembre
Era un tranquil vespre de rerialles
d’estiu de l’any dos mil dotze
quan uns abrivats cargolins vam
pujar al cotxe i vam enfilar cap a
la Conca de Barberà per celebrar
la Diada Nacional de Catalunya
a l’esplèndida vila de Montblanc.
Abans, però, el nostre vehicle
va passar per Valls per veure
l’actuació de les colles vallenques
a la plaça del Blat. Aprofitem per
comentar l’excepcional temporada
de la Joves de Valls, que ha culminat
el millor any de la seva història
moderna. En acabat, passàvem
per Montblanc a fer la gresca als
concerts i tal i, encara una mica
força enterbolit per la disbauxa,
aquest chronista veia els castells
de l’endemà amb unes quantes
boires.
Hi vam fer els castells típics: un
altre 5de7, el 4de7a, que ja n’eren
un fotimer, i un 4de7 «seriós» de
cara al 4de8. Feia, d’altra banda,
tot just un any que carregàvem el
2de7 a Montblanc i que succeïa el
traspàs del Ramon Rovira, oncle
del Pau; la Diada va ser molt emotiva
per això entre les tres colles
directament afectades, l’Arboç, els
Torraires i nosaltres.