Peus Negres 17 - Colla de Castellers d'Esplugues

20
Bolos comercials
30 de setembre
Enguany hem fet alguns bolos
comercials que no apareixen
gaire en aquestes meravelloses
chròniques. El trenta de setembre
anàvem al Club de Polo de Barcelona
a vendre’ns amb motiu de
la cloenda de la Junior Davis Cup.
El bolo va ser força distret, amb
foto amb els guanyadors i aquesta
notícia:
Los chicos brasileños y las chicas
sudafricanas recibían un premio
especial a la mejor indumentaria
del torneo. La ceremonia finalizo
con unos los Castellets, una montana
humana tradicional catalana
en cuya cima se subieron dos niñas
que sorprendieron a la audiencia
mostrando las banderas italiana y
estadounidense.
De bolos n’hem fet algun altre
enguany, molt ben negociats per
la Marta: al maig en fèiem un al
Palau de Congressos per una
convenció de vestits de núvia, que
també va ser curiós, amb pilars de
tres fets caminar i una cobla que
ens tocava el toc de castells, mentre
que l’u de juny a la Zona Franca,
envoltats d’estrangers ebris,
fèiem una cosa per l’estil.
J. S. À. Tarroja
Concurs de Castells
6 d’octubre
Ens aplegàvem a la Closca els
Cargolins més un grapat de castellers
d’altres colles, una mica més
de dues-centes persones, perquè
els Autocorbs ens dugués a Tarragona.
Mentre un insecte groc
llampant empastifava el vidre, el
dissert chronista escrivia bells rims
de vetusta inspiració:
En nom d’en Barri te diray
un beyl dictat, et retrayrai
feyts aperts de castelieria
et d’una franca companyia
che volen far los casteliers
d’Splugues, bons guerriers
che volgron per lo món anar
et lo carro gros conquistar.
La renovada plaça de braus,
coneguda com a TAP, ens acollia
els penúltims, just abans de Sant
Cugat, que duien un concert
de gralles molt trempat. Amb el
temps molt just, superant els escorcolls
de l’equip de seguretat, i
després de cantar Els Segadors ben
esgargamellats, enfilàvem en ronda
conjunta, enmig de l’enrenou
i del merder de la TAP, el nostre
segon intent de 4de8, un castell
que va pujar atabalat i que va ser
engolit per un ambient que desconeixíem
exactament com ens havia
d’afectar i que ens va passar per sobre.
Els nervis es van accentuar i,
sense que la canalla sentís ben bé
el Lluís perquè comencessin a desmuntar-lo,
el 4 va acabar petant.
La nostra pinya, tot i que prou
voluminosa, en no comptar gaire
amb l’ajut de les colles del voltant,
i en ser relativament inexperta pel
gran nombre de noves camises, no
va ser prou ferma i també es va encomanar
dels nervis. En general, el
Concurs no va assemblar-se gens
al Concurset de Torredembarra
i, segons aquest humil chronista,