Peus Negres 17 - Colla de Castellers d'Esplugues

22
M. T.
Viatge a Donosti
8 i 9 d’octubre
Amb la ressaca del Concurs,
dilluns havent dinat pujàvem
a l’autocar per participar a
l’homenatge al Pau que el Grup
GSR, la seva empresa, organitzava
en el marc del Congrés Gatronòmic
de Donosti anual. Entràvem al
«Complejo Amotzagaña» cap a les
22.10 h, remuntant una carretera
estreta, amb revolts i molt alzinada.
Entre dubtes, acabàvem de pujar enmig
de la nit per arribar a una mena
d’aparcament fosc. Baixàvem però hi
tornàvem a pujar: On som? És aquí?
L’autocar maniobrava i avançava
vers una construcció solitària que es
retallava uns metres més enllà, enmig
de les muntanyes ombrívoles.
Els llums es van tornar a obrir, amb
les portes: És una trampa? Baixem?
A pas de cargol, anàvem escampantnos
per l’esplanada, ens separàvem,
ens ajuntàvem, ens repartien les
claus, deixàvem les endergues i els
fòtils a la cambra assignada per les
altes instàncies inapel·lables de la
colla i pujàvem al jaletxea per sopar.
Vam fer gresca fins que ens van tancar
i al pati de fora escoltàvem els
rumors que el Sergi escampava amb
aquella alegria.
Dimarts pujàvem per esmorzar i
fèiem una passejada per Donosti, cadascú
una mica per on l’enfila, pentinats
pels vents atlàntics i bressats
pel mar Cantàbric. Al Kursaal ens
fèiem un parell de fotos i entràvem
al palau de congressos, on ens tenien
cosa d’una hora engatant-nos amb
cervesa especial i atipant-nos amb
un pica-pica molt generós i, final-
ment, anàvem a l’auditori, on vèiem
el vídeo d’homenatge al Pau, que va
ser molt emotiu, i, en un somiqueig
general, baixàvem a l’escenari per fer
el nostre pilar amb l’ovació dels congressistes.
Vam donar un quadre a la família
del Pau fet pel Christophe la mateixa
nit de la desgràcia i, finalment,
marxàvem del Kursaal per dinar en
un altre jaletxea, passada la zona universitària
de Donosti, mentre l’eximi
cap de pinyes seguia aprenent a escanciar
la sidra, regant-ne el terra. I
pujàvem a l’autocar per fer vuit hores
més de viatge cap a Esplugues,
jugant a les «cabretes» i la paella i
passant per un control de la Guàrdia
Civil amb metralladores que reien
sorneguers veient l’estelada que penjava
d’un vidre de l’autocar.
Foto: Diario Vasco Christophe Chaumet